Edició 4.673 (des del 27/09/2007)
Edició 4.673 (des del 27/09/2007)
Titulars | Dimecres, 1 gener 2020

El programa ‘Música i exili’ rellança quatre grans ambaixadors de Catalunya al món: Rebull, Gerhard, Casals i Carner

El Departament de Cultura impulsa un programa internacional amb prop de 100 activitats que suma complicitats amb el Govern de Flandes

Redacció.- 1El projecte “Música i exili”, impulsat pel Departament de Cultura a través del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional que desplega des de Brussel·les Lluís Puig, ha programat fins al moment prop d’un centenar d’activitats a diferents països, entre espectacles, conferències, exposicions i projeccions, i rellança les figures de la cantautora i activista Teresa Rebull, el compositor Robert Gerhard, el director i violoncel·lista Pau Casals i el poeta Josep Carner com a quatre grans ambaixadors de Catalunya al món. És precisament el vessant internacionalitzador d’aquests quatre artistes, desenvolupat a partir de la seva experiència com a exiliats, el que explica que aquest programa del Departament de Cultura sumi les complicitats dels Departaments d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i de Justícia, així com del Govern de Flandes i de nombrosos ajuntaments i institucions d’arreu. El cicle arrenca aquest 2019 i programa activitats fins a mitjan 2021. Cadascuna de les quatre commemoracions tindrà la seva presentació específica.

En la presentació de “Música i Exili”, en una roda de premsa celebrada avui al Palau Marc, seu del Departament de Cultura, la consellera, Mariàngela Vilallonga, ha recordat que cadascuna de les quatre commemoracions de Rebull, Gerhard, Casals i Carner “tindrà el seu propi programa” i ha coincidit amb Lluís Puig a reivindicar que “la política cultural és també política social”.

Per la seva part, Lluís Puig ha recordat que Francesc Macià i Bonaventura Gassol van fundar l’any 1930 el Casal Català de Brussel·les durant el seu exili, i ha dit que “utilitzar la cultura com a ambaixadora diplomàtica ens dona fortalesa”.

El secretari general del Departament de Cultura, Francesc Vilaró, ha posat en relleu que s’està avançant en un acord institucional amb el ministeri d’Exteriors del Govern de Flandes per contribuir a “activitats del programa com la gira de concerts El pessebre de Pau Casals”.

Les quatre commemoracions són les següents: aquest 2019 es recorda el centenari del naixement de l’activista i músic Teresa Rebull; el 2020 s’escaurà el centenari de la presentació de l’orquestra que el director Pau Casals, home de Pau, va presentar l’any 1920 al Palau de la Música Catalana i que va esdevenir tota una referència internacional; també el 2020 s’escau el 50 aniversari de la mort del compositor Robert Gerhard i el 2021 es commemorarà el 125è aniversari del seu naixement –Gerhard és un músic de rellevància cabdal en la història de la música catalana del segle XX–, i, per últim, també el 2020 serà el cinquantenari de la mort del príncep dels poetes, Josep Carner, que moria a l’exili, a Brussel·les, l’any 1970.

Amb l’objectiu de reforçar els intercanvis culturals internacionals, fomentar el diàleg i la reflexió sobre l’exili i reivindicar aquests quatre grans artistes com a representants culturals de Catalunya, neix aquest programa ambiciós en uns moments en què l’exili polític torna a ser present. El programa rep el suport i la implicació dels casals catalans a l’exterior i d’una llarga llista d’ajuntaments i entitats socials i culturals. En aquest sentit, el Govern de Catalunya assegura que, de manera progressiva, el llistat d’activitats i institucions i col·lectius col·laboradors creixerà a recer de les activitats que permeten itinerància, com ara exposicions, principalment, concerts, audiovisuals i conferències.

El cicle arrencarà aquest dijous 19 de desembre al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí amb les jornades “Dona i exili” i una sessió de debat amb la directora del documental sobre Teresa Rebull, Susanna Barranco, moderat per l’escriptor Miquel Bofill i amb la participació de M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, i Alfons Quera, director del MUME – Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Tots ells debatran a partir de la figura de Rebull sobre el binomi dona i exili entès com la invisibilització d’una realitat encara avui incòmoda.

L’endemà, divendres, l’Auditori Espai Ter de la mateixa vila acollirà la presentació de l’espectacle inèdit “Cançó i memòria”, una coproducció amb el festival Barnasants i l’Associació ADEP.CAT que s’enregistrarà en directe i es presentarà el proper 21 de març a L’Auditori de Barcelona, dins de la programació oficinal del festival de la cançó d’autor, que celebra 25 anys en l’edició de 2020.

D’entre les activitats principals del programa confirmades a dia d’avui hi ha els homenatges a Teresa Rebull de Perpinyà i de Torroella de Montgrí, l’exposició commemorativa sobre Robert Gerhard que s’inaugurarà a Cambridge la primavera vinent i que es podrà veure a Catalunya a partir de la tardor de 2020, la gira dels concerts El pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra a Bèlgica i Catalunya (Nadal de 2020 a Brussel·les, Malines, Lleida, Vic i Barcelona) i els actes en record al cinquantenari de la mort del poeta Josep Carner que tindran lloc a Brussel·les el juny vinent.

El programa detallat d’activitats es pot consultar al portal web “Música i exili” (musicaiexili.cat) de la Generalitat de Catalunya.

Aquest és un cicle organitzat pel Departament de Cultura, a través del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional que dirigeix des de Brussel·les Lluís Puig, i suma el suport dels departaments d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i de Justícia, així com de nombroses institucions, ajuntaments i col·lectius de Catalunya i de l’exterior. D’entre ells, destaquen la Biblioteca Nacional de Catalunya —que acollirà la tardor vinent l’exposició commemorativa sobre Robert Gerhard—, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural —de qui depenen competencialment les qüestions referents al patrimoni immaterial—, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL) en tant que eines del propi Departament de Cultura per a la internacionalització, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que coordina les activitats de l’any literari sobre Josep Carner, i les delegacions a Brussel·les, Madrid i París de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Hi col·laboren igualment el Govern de Flandes —concretament en la gira de concerts de l’Oratori per la Pau El pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra que tindrà lloc el desembre de 2020—, així com Acció Cultural del País Valencià, l’Associació ADEP.CAT, els Amics de Jaume Aragall, el festival Barnasants, la Fundació Pau Casals, l’Institut d’Estudis Vallencs, la Universitat de Cambridge, el Koninklijk Conservatorium Brussel, L’Auditori de Barcelona, la Mechels Kamerokest, el Museu de la Mediterrània, el Teatre Auditori Espai Ter, la Fundació L’Atlàntida de Vic, el Palau de la Música Catalana i la Fira Mediterrània de Manresa, entre d’altres.

exilimusica

Exposicions

El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, ‘Chim’ i Taro

26/10/2011 06:52
Turisme

Agustí Ensesa valora l’edició d’enguany del Concurs de Vins i Caves de Catalunya

31/03/2009 4:50''
Escenaris

Greta Thunberg inspira una òpera infantil de creació pròpia per alçar la veu contra l’emergència climàtica: ‘Greta i els Trihumans’

23/02/2020
Arts

Neix el Museu del Disseny de Barcelona, el nou museu de les arts de l’objecte i el disseny

10/02/2014

El Museu d’Història de Barcelona programa la segona edició del cicle de cinema Barcelona en moviment

Els dijous 16, 23 i 30 de juliol des de les 21 hores i fins la mitjanit es podran veure a la web del museu tres pel·lícules que presenten la ciutat des del prisma del gènere d'intriga o thriller

Redacció.- En el marc de la línia de recerca del Museu d’Història de Barcelona sobre les representacions urbanes contemporànies, el cicle de cinema Barcelona en moviment del MUHBA Park Güell, se centra a donar a conèixer com els films han caracteritzat la ciutat, l’han modificat i han contribuït a convertir-la en la metròpoli que avui coneixem. L’edició […]