Edició 4.867 (des del 27/09/2007)
Edició 4.867 (des del 27/09/2007)
Titulars | Dimecres, 1 agost 2018

Pau Riba i Xavier Baró, entre d’altres; els pròxims concerts de la desena edició del cicle Camallera

Cultura de proximitat, reflexió i activisme al bell mig de l’Alt Empordà fins al 5 d’agost a la Plaça Feliu de Camallera

Landry Rumbero

Redacció.-Landry el Rumbero és un grup que barreja cançons originals amb una selecció de temes i danses infantils de tota la vida, passades pel sedàs de la Rumba Catalana. Produït per Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, ha comptat amb músics de la talla de David Torras d’Ai, Ai, Ai, Dj Panko d’Ojos d’Brujo, Joan Garriga de La Troba Kung Fú, Pep Pascual o Wagner Pa altres entre. Landry el Rumbero, Te l’Objectiu de fer ballar als petits i no tan petits en un directe que no pararà de sorprendre’ns pel seu ritme frenètic i la gran quantitat de danses i jocs al compàs del ventilador.

 

La mirada violeta (Marçal i Roig). Amb Meritxell Gené i Aina Torres

La cantautora Meritxell Gené i la poeta Aina Torres teixeixen un espectacle sobre la vida i obra de Maria Mercè Marçal i Montserrat Roig. Coneixedores del seu llegat, Gené ha musicat poemes de Marçal, mentre que Torres ha publicat la biografia Montserrat Roig, La memòria  viva (Sembra Llibres, 2016). Actuació basada en cançons, poemes, textos, reflexions i objectes.

Xavier Baró

Després de l’èxit del seu anterior “Allau d’estrelles solitàries”, Millor Disc Folk 2015 de la Música Catalana – Premis Enderrock, en què Baró dirigia una mirada crítica al drama social amb què convivim i posava veu als seus protagonistes, ara l’autor fa un salt temàtic absolut i presenta un nou disc que sota el títol “I una fada ho trasmuda” s’endinsa en l’íntim i alhora universal territori de les “cançons d’amor i de misteri”, subtítol que alerta del viatge que ens espera al llarg d’onze temes del més preciosista folk rock -molt més instrumentat i elèctric que en treballs anteriors- amb què Baró ha vestit en aquest disc la poètica de les seves cançons, de nou misteriosa i colpidora.

Pau Riba

Reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a finals de la dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d’«artista total». La peça més destacable n’és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.

Programació República de les paraules

Projecció del documental ‘20-S’
Documental sobre els fets que van portar els Jordis a la presó.
Les imatges desmenteixen la versió judicial de l’atestat de la jutgessa Carmen Lamela, on s’afirma que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez no van fer res per aturar les protestes populars davant la conselleria d’economia. A l’acabar hi haurà un sopar col·loqui amb:
David Minoves President del CIEMEN i del secretariat de l’ANC i Marià de Delàs, coordinador de Públic.
Lloc: Cinema Sonora de Camallera.

 

Quin tipus de premsa sobreviurà en l’època de les xarxes socials i la post-veritat? 
Taula Rodona amb Laia Altarriba, periodista i directora de La Jornada; Josep Maria Soria, periodista; Rafa Poch, periodista i escriptor. Moderador Jaume Torrent, advocat i editor.
Lloc: Cinema Sonora de Camallera.

> Informació complementària

Camallera cançó d'autordocumentalLa República de les paraules d'estiuPau Riba

Cinema

‘Turbo’, el cargol més ràpid de Dreamworks

18/10/2013
Escenaris

Arrenca la dotzena edició del FITAG amb l?obertura del termini de presentació d’idees

03/02/2012
Exposicions

La xarxa CaixaForum presenta l’oferta cultural més àmplia amb 34 exposicions

01/09/2020
Exposicions

El Palau Robert recorda Pau Casals, Apel·les Fenosa, Àngel Guimerà i Andreu Nin en una exposició

25/07/2020

Entitats de l’audiovisual i la cultura reclamen als partits que apliquin 10 mesures per normalitzar i enfortir el sector en català

Adverteixen que l'audiovisual "ha estat abandonat durant 10 anys malgrat ser un sector cultural estratègic i un instrument de normalització lingüística"

Redacció.- La Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya demanen que les institucions polítiques apostin definitivament per l’audiovisual en català abans no sigui massa tard. Amb aquest objectiu, exigeixen als partits polítics que incorporin als seus programes electorals 10 mesures concretes perquè el pròxim govern reverteixi la situació […]