Edició 4.281 (des del 27/09/2007)
Edició 4.281 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 3 juny 2019

Mònica Bofill dirigeix a Mercè Aránega i Paula Blanco a Paradisos Oceànics, adaptació teatral del llibre homònim d’Aurora Bertrana

Fonalleras firma l'adaptació i dramatúrgia d'aquesta obra sobre la Polinèsia que constitueix l'inici de la literatura moderna de viatges a Catalunya

Redacció.- Paradisos Oceànics, dirigida per Mònica Bofill, s’estrenarà el 3 de juliol al Teatre Akadèmia en el marc del Grec 2019. Festival de Barcelona. Aquesta coproducció del festival barceloní, el Teatre Akadèmia i Bitò, es podrà veure fins al 7 de juliol i és una adaptació de l’escriptor Josep Maria Fonalleras del llibre homònim d’Aurora Bertrana.

Entre 1926 i 1929, l’escriptora Aurora Bertrana, filla del també autor Prudenci Bertrana, va viatjar a les Illes de La Societat de la Polinèsia Francesa. La més coneguda era Thaití, en aquell temps, a un mes i mig de trajecte des de Barcelona. L’experiència, la va portar a escriure diversos articles publicats a revistes catalanes que, més tard, van donar forma a la novel·la Paradisos Oceànics, punt de partida d’aquest muntatge.

Ara, sota la batuta de Mònica Bofill, Mercè Aránega i Paula Blanco donen veu a Aurora Bertrana, i es converteixen en un altaveu per mostrar-nos un món en transformació des d’una mirada feminista. A través de la proposta, es dona vida a altres dones de la Polinèsia, que ens ajuden a entendre com era la societat dels anys 30, la catalana, i la de l’estranger, i a descobrir com era un poble lligat a l’entorn natural que adoptava, no sense tristor, les maneres de fer i les visions del món d’una societat que el colonitzava.

Aurora Bertrana, va néixer a Girona l’any 1892. Filla de Prudenci Bertrana, va tenir inquietuds artístiques des de ben petita. Compromesa amb la societat, la seva figura ha estat marcada pel seu caràcter cosmopolita, amb una visió allunyada de la moral de l’època. Aquests trets, han estat significatius a la seva literatura. Domènec Guansé, als anys 30, la va qualificar com: La més preparada de cara a la vida de les escriptores joves d’avui per la seva mancança de limitacions, pel sentiment liberal de la vida. Podria ser, tant com una escriptora d’ací, una escriptora de París.

Mònica Bofill és llicenciada en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en Biotecnologia per la UAB. Al llarg de la seva carrera ha dirigit diverses obres com Incògnit (Teatre Lliure, 2019); La Benvinguda (Sala Beckett, 2018) o Barbes de Balena (El Maldà, 2017, 2019). Ha realitzat, també, la co-dramatúrgia i el disseny audiovisual de l’espectacle Ciutat de Vidre (Mercat de les Flors, 2016; Sala Beckett, 2017; Premi Adrià Gual 2015). Com a ajudant de direcció ha treballat amb Didier Ruiz, Ramón Simó, Magda Puyo, Rafel Duran, Alexander Herold, Sergi Belbel, Bijan Sheibani i Cristina Clemente, entre d’altres. A més, ha traduït l’Antologia de quatre obres destacades de Caryl Churchill (Bosc boig; Cor blau; Prou borratxo per dir t’estimo?; Escapada solitària) (co-traducció juntament amb Sílvia Ferrando) de la col·lecció Dramaticles de Comanegra; L’alè de la Vida dirigit per Magda Puyo (Sala Muntaner, 2015) i Neu Negre dirigit per Pere Planella (Teatre Ovidi Montllor, 2011).

 



Cinema

Quim Gutiérrez i Aura Garrido protagonitzen “La niebla y la doncella”

01/09/2017 01:38
Música

Muguruza i Ruibal, guanyadors del Premi BARNASANTS 2014 al millor concert de la secció oficial

15/04/2014
Escenaris

Pel plaer de tornar a veure-la presenta el viatge interior d’un dramaturg

06/07/2010
Cinema

Tom Cruise protagonitza “Barry Seal: El traficante”, la història del pilot de Pablo Escobar

01/09/2017 02:34