Edició 4.373 (des del 27/09/2007)
Edició 4.373 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 4 setembre 2019

L’artista Clara Oliveras restaura el mural de la seu del Col·legi ENGINYERS GI

El mural, que va fer la mateixa autora l'any 1985 en inaugurar-se la nova seu

Redacció.- L’artista Clara Oliveras, autora del mural situat a la terrassa del Col·legi, ha fet recentment la restauració de la seva pròpia pintura, que data de l’any 1985.

Degut als més de trenta anys que han passat des de que es va fer el mural, però també a causa d’unes esquerdes, a les inclemències meteorològiques i a la contaminació, l’obra artística s’havia anat degradant i era convenient restaurar-la per recuperar els colors originals, i que tornés a lluir en el seu esplendor inicial.

L’any 1985 el Col·legi estrenava una nova seu al carrer Barcelona i va decidir encarregar a Clara Oliveras, una jove estudiant de Belles Arts, un mural per a una paret que donava a la seva terrassa. El mural incorpora referents de l’enginyeria i la indústria de les comarques gironines. Hi apareixen diferents personatges i situacions que tenen a veure amb les especialitats del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, que són l’enginyeria química, mecánica, tèxtil, electricitat i electrònica.

En aquell moment, l’any 1985, a Girona pràcticament no hi havia murals exteriors en edificis privats, i per tant era un projecte original i innovador fer-ne un de més de trenta metres quadrats (2,53 x 13,10 m).

El mural
La pintura està realitzada damunt d’una paret exterior preparada amb pintura plàstica. El dibuix està fet amb grafit i carbonet i la pintura és plàstica i acrílica. Al mural s’hi representa una imatge de Girona, amb fileres d’arbres que representen la Devesa i el perfil de la ciutat presidit per les siluetes retallades de Sant Feliu i la Catedral. En primer terme hi ha, a banda i banda, dues escenes amb personatges femenins i masculins amb elements històrics representatius de les diferents enginyeries. L’escena de l’esquerra representa els enginyers químics i tèxtils, amb elements i maquinària que els caracteritza. A l’escena dreta hi ha representats els enginyers mecànics i industrials, també amb eines i maquinària específica. Les diferents màquines que hi apareixen són el regulador de Watt, símbol del Col·legi, un teler mecànic, una turbina elèctrica de Planes Flaquer… que en el seu moment van ser facilitades pel col·legiat Paco Solés que va ajudar en l’elecció i la identificació de la temàtica representada. Als extrems, a banda i banda del mural s’hi pot trobar els escuts de la ciutat de de Girona i del Col·legi.

La tasca de restauració
La pintura mural presentava diferents alteracions que feien necessària una intervenció. La manca de consolidació del mur, ja que en els últims 15 anys hi havien aparegut dues esquerdes horitzontals, probablement ocasionades per lleugers moviments o vibracions del mur, fet que havia provocat que en algunes zones el material estigués a punt de caure i en altres ja hagués caigut i perdut.

També es detectava una pèrdua de la capa pictòrica en la línia de l’esquerda i en diferents llocs on ha saltat el material del mur. També havia saltat la capa pictòrica en diverses zones de l’obra, com a conseqüència de les floracions salines de l’arrebossat del mateix mur, afectat per la humitat, gelades, calor…

L’altre patologia del mural era l’acumulació de brutícia causada per la pol·lució acumulada durant el pas del temps i per les inclemències climàtiques, pluja de fang, boira, pols… i també pels dipòsits de mònoxid de carboni provinent del trànsit de la carretera Barcelona. Aquesta brutícia havia deteriorat i ressecat la pintura i n’havia modificat el color original, enfosquint-lo. Els colors no eren tan vius i lluminosos com eren en el seu origen, i havia conferit al mural un acabat grisós. Els colors també s’havien tornat més apagats a causa de l’acció dels rajos solars que els ha aclarit i esmorteït.

En el procés de treball el primer que es va fer es repicar les dues esquerdes, traient part del mur amb la consegüent pèrdua de pintura. També es va fer saltar la capa pictòrica que no estava unida al mur, que havia fet bossa i que es podia despendre en un futur. Per aquesta tasca es va necessitar l’ajuda d’un paleta i un manobre.

Posteriorment, i ja per part de l’artista, es va procedir a la fixació de la capa pictòrica, l’anivellament de les pèrdues de l’arrebossat amb una massilla elàstica que evitarà l’aparició de noves fissures, la retirada de la brutícia superficial, la reintegració pictòrica a les zones deteriorades, tant en el cas de la pintura plàstica i acrílica com en el cas de les línies de grafit i carbonet. La reintegració pictòrica ha estat de tipus il·lusionista, imitant els colors originals i feta amb els mateixos materials.

Finalment es va dur a terme una aplicació de diverses capes de vernís protector que cobreixen tota l’obra i la protegeixen de les inclemències climàtiques i de la pol·lució que genera el trànsit de la carretera Barcelona tan propera.

El fet que coincideixi que la restauradora sigui l’artista que va realitzar el quadre, ara fa 34 anys, ha permès realitzar una intervenció molt més acurada i respectuosa amb el resultat final que desitjava la mateixa artista.

L’artista
Clara Oliveras Valentí (Girona, 1963) és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en pintura, escultura i dibuix, però és en fotografia, instal·lació i ceràmica on ha desenvolupat el seu treball en els darrers 10 anys. Ha participat en multitud d’exposicions individuals i col·lectives a Catalunya i Europa. També ha guanyat diferents premis i beques i té obra escultòrica pública a: Girona, Banyoles, Santa Coloma de Farners i Amasseno (Itàlia). És membre fundador de l’associació d’art Girona Art Contemporani www.igac.org.



Música

Vergesdosmiladéu

28/07/2012
Música

Empty Cage guanya el Sona 9

17/11/2012
Música

Luar Na Lubre a La Mirona

17/06/2012
Escenaris

Es convoca el 4rt Premi Quim Masó a projectes de producció teatral

25/11/2009