Edició 3.360 (des del 27/09/2007)
Edició 3.360 (des del 27/09/2007)
Titulars | dissabte, 14 desembre 2013
20090724-v 2

Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb “Dies de frontera”

Marc Romera, guanya el 55è Premi Carles Riba de poesia per "La nosa" i Neus Canyelles, el 16è Premi Mercè Rodoreda per "Mai no sé què fer fora de casa"

Vicenç Pagès ha guanyat el 54è Premi Sant Jordi amb “Dies de frontera”. En aquesta 63a Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona i celebrada al Teatre Kursaal de Manresa, també s’ha distingit Marc Romera, amb el 55è Premi Carles Riba de poesia per “La nosa”; Neus Canyelles, amb el 16è Premi Mercè Rodoreda per “Mai no sé què fer fora de casa”; Rubèn Montañá Ros, amb el 51è Premi Josep M. Folch i Torres, per “La nena de l’arbre”, i Care Santos, que ha rebut el 40è Premi Joaquim Ruyra per “No em preguntis qui sóc”.

 

“Dies de frontera” és una novel·la que tracta sobre la joventut, les parelles, la relació amb els pares o la decisió de tenir un fill. Pagès ha explicat que el més visible en l’obra és la relació entre persones que tenen més de 30 o poc més de 40 anys, amb les seves precarietats, i que no saben on són “perquè els seus pares ja tenien fills en aquesta edat, ells no s’han plantejat si tenir-los ni tampoc tenen una edat de sortir a la discoteca tres dies a la setmana”. Un element que l’autor ha anomenat “la relliscada” portarà als protagonistes a decidir.

 

Pagès també ha explicat que la novel·la va sorgir arran del paisatge de frontera de l’Empordà que “és una mica Tijuana, amb zones que no tenen res a veure amb els tòpics sardanístics ni d’estrelles Michelin”. De fet, ha assegurat que és un context que literàriament dóna joc. Pagès ha dit que tenia gràcia situar una relació d’amor en un context de gasolineres de camions. Tot i això, ha apuntat que només representa una part de la novel·la, que passa a Figueres.

 

L’escriptor ha dit que a més d’haver-hi una frontera física en el llibre, també hi ha una altra frontera vital que la “precarietat allarga. Hi ha gent que sempre està a la frontera”. Segons Pagès, hi ha una “etapa de tastets que es diu joventut i després una etapa de precisió que se’n diu maduresa” i ha apuntat que també hi ha una certa acomodació d’estar situat en aquesta etapa dels tastets.

 

El professor de llengua i literatura i editor Marc Romera ha recollit el 55è Premi Carles Riba de poesia, per l’obra “La nosa”, que és un “llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses poètiques amb una mètrica interna, que, com ha explicat l’autor, tracta sobre “les coses que fan nosa a la veu poètica que parla”. Una veu poètica que “sempre defuig del “jo” i parla en segona o tercera persona. “La nosa” tracta sobre els grans temes com la mort, el sexe o l’amor entès com la compassió budista.

 

L’escriptora Neus Canyelles ha aconseguit el 16è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per “Mai no sé què fer fora de casa”, on l’autora versiona setze contes d’autors universals com Txèkhov, Gógol, Carver, Capote o Bukowski. Canyelles aprofita en la seva obra la semblança entre les històries d’aquests contes amb diferents moments essencials de la vida de la protagonista.

 

Canyelles ha fet referència a la situació que es viu a les illes Balears envers la llengua catalana. “Estic molt trista pel què passa a Mallorca”, ha apuntat. L’escriptora ha dit que sentia “molta enveja de Catalunya” perquè passa “un moment complicat, però és fantàstic aquest moment i el nostre és molt trist”. De fet, ha fet referència al fet que la consellera d’Educació balear, Joana Maria Camps, va traduir l’informe PISA com a informe “trepitja” i ha assegurat que, si ho hagués dit ella, no sortiria més de casa.

 

Rubèn Montañá Ros, membre fundador de la companyia EGOS Teatre, ha aconseguit el 51è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per “La nena de l’arbre”. El llibre tracta sobre una nena que viu dalt d’un arbre i d’una altra que té cada vegada més ganes de saber sobre aquesta nena. Montañá ha destacat la seva intenció de “combinar l’element fantàstic i metafòric” i ha remarcat que l’obra no acaba d’explicar quin és “l’element sobrenatural que succeeix, sinó que és el lector qui ha d’escollir què passa amb les dues aurèlies que apareixen a la novel·la”.

 

Care Santos ha rebut el 40è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per “No em preguntis qui sóc”. Una història que té en Pol, un noi estrany enamorat dels gossos i la música, com a protagonista i que veu trastocada la seva vida quan coneix la Marzena i, de sobte, sent que algú s’ha apoderat del seu cap i també del seu cos. Santos ha explicat que és una novel·la que parla de la identitat i l’adolescència i ha ressaltat que és una novel·la “molt fosca” que té “un enorme component sobrenatural” que li permet parlar del bé i el mal.

 

També s’ha entregat el Premi Òmnium de Cultural de Comunicació a Jordi Évole, el Premi Internacional Joan B. Cendrós al diari nord-català “L’Indépendant” i a la revista acadèmica “Catalan International View”, i el Premi Joan Profitós, a Joan Garcia del Muro Solans.