Edició 3.288 (des del 27/09/2007)
Edició 3.288 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 7 octubre 2013
vimeo26565072

Salvador Juanpere presenta tres peces que engloben una proposta de reflexió

La Fundació Atrium Artis presenta una nova exposició a les Bernardes de Salt

Salvador Juanpere presenta a les Bernardes de Salt tres peces que engloben una proposta de reflexió al voltant dels processos, el sentit i la perseverança de la pràctica artística. L’exposició força un parèntesi d’inactivitat premeditada del seu autor, un “break” temporal, que situarà a la vista, per un temps, els seus instruments de treball en el camp de l’escultura. La mostra inclourà també dues obres de creació recent que plantegen d’una banda una sèrie de preguntes d’autors de referència sobre la pràctica de l’escultura, i de l’altre, una instal·lació que conté diverses talles de marbre en forma de puntelli que actuen a la manera de recolzament poètic i de suport assistencial en uns temps de trontollament i de reposicionament de moltes de les nostres activitats cíviques o creatives, privades o públiques.

L’exposició pren una especial significació en el context de la població de Salt: un conjunt de tres obres que han estat triades expressament per a conviure als espais de Les Bernardes. L’amalgama cultural, lingüística i racial que es dona en l’estructura social de Salt fan d’aquesta vila un lloc excel·lent per deturar-se a escoltar, a reflexionar i interessar-se pels reptes i el vertigen amb que ens assalten permanentment els nous temps.

L’escultor Salvador Juanpere, en ocasió dels seus seixanta anys, ha volgut establir a la vila de Salt un petit parèntesi laboral, traslladar-hi les seves eines de treball, quedar-se orfe per unes setmanes de l’instrumental que acull el seu taller, eines elèctriques, manuals, ginys de l’ofici del treball de l’escultor. Uns dies d’orfanesa proteica en que l’autor s’obligarà a reflexionar, en el silenci del seu taller, sobre la pròpia obra, el sentit de la feina, i les prospeccions sobre el futur. A la manera d’un quixot abrandat, l’autor situa l’obra i l’instrumental –les armes de l’artista-, en un altar, talment en una vetlla cerimonial per enfrontar-se a noves empreses, a nous interrogants, i bastir nous puntals de sosteniment per a la tasca il·lusa de l’art.