Edició 3.356 (des del 27/09/2007)
Edició 3.356 (des del 27/09/2007)
Titulars | dissabte, 30 gener 2010
Realisme contemporani a Reus

Realisme contemporani a Reus

La galeria d?art Anquins de Reus acull fins al 17 de febrer l?exposició Realisme Contemporani

A començaments dels 90 i després de molts anys en que la crítica artística només recolzava l?abstracció i l?art conceptual, va sorgir a Catalunya una nova generació d?artistes que es van sentir captivats per la figuració i per un realisme de característiques diferenciades que es va anomenar realisme d?avantguarda o realisme contemporani. Molts d?ells influïts per la figura d?Antonio Lopez i l?escola de realisme de Madrid i dins d?un context internacional, on també destacava amb força el hiperrealisme americà, o el realisme de Lucien Freud, poc a poc van aconseguir fer-se un lloc en el panorama artístic del país.

Cal destacar a Carlos Diaz (Barcelona,1968) i Raul Mateo ( Barcelona, 1969), ambdós van ser escollits per a participar en l?exposició de ?Realisme d?Avantguarda? que l?any 1997 es va fer a Barcelona i que va significar un pas endavant en la consideració del realisme com una tendència plenament contemporània i d?una vigència indiscutible.

Més d?una dècada després son molts els artistes que han escollit aquest camí.  La galeria ha triat l?obra d? Alberto Romero Gil (Mataró,1978) , Anna Garcia Perez (Igualada,1979 ), deixebles d?Antonio Lopez i de Marcos Cardenas (Barcelona, 1973) amb una obra d?altíssima qualitat i una especial domini del dibuix  per a representar  la més jove generació d?artistes realistes a Catalunya.

De fora de Catalunya i també d?una extraordinària qualitat la galeria presenta l?obra de Carlos Morago (Madrid, 1959) i per primera vegada a la sala, l?obra del basc Jesús Mansé (San Sebastian, 1966)

En l?exposició hi predominen les temàtiques urbanes amb estils diferenciats. De vegades els artistes busquen només el detall, d?altres opten per les grans perspectives o per indrets anodins de les nostres ciutats. També hi son presents altres temàtiques com la natura morta o els rostres quasi fotogràfics. En totes les obres hi ha un deix de solitud, d? allunyament i  de grisor no exempta de bellesa.

Com a característiques comunes : la seva comprensió de l’espai i una forma subtil de suggerir aquest espai, a mes d’una percepció de les moltes possibilitats  de la manipulació  de la llum. Parteixen d?una visió fotogràfica de la realitat i  basen las seva pintura més en la línea que la taca. Tots ells tenen un procés pictòric d?execució lenta i pausada.

La  modernitat la trobem en la seva visió sòbria sense ornament d? una realitat trivial. Comparteixen també la falta de compromís en temes politics o sociològics. Els artistes s’ interroguen sobre el significat de les coses, les tensions creades entre els objectes i la recerca de la veritat en un món confús i superflu.

febrer