Edició 4.813 (des del 27/09/2007)
Edició 4.813 (des del 27/09/2007)
Titulars | Diumenge, 15 novembre 2020

Política Lingüística presenta els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2018 a la ciutat de Barcelona

La majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català

Redacció.- La darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, l’EULP 2018, indica que a la ciutat de Barcelona la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en proporció similar al conjunt de l’àmbit metropolità i menor que a Catalunya: entendre (93,4 %), saber parlar (78,7 %), llegir (85,3 %) i escriure (60,6 %). En nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. Si bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, és significativament per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.

El percentatge d’ús del català de la població adulta a la ciutat de Barcelona (74 %) és poc més baix que el de la mitjana de Catalunya (76,4 %), en què un 44,1 % d’aquesta població l’usa al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

 

ZOOM

Aquests són alguns dels resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a la ciutat de Barcelona presentats en la sessió en línia organitzada per la Direcció General de Política Lingüística aquest divendres 13 de novembre.

La directora general, Ester Franquesa, en la seva intervenció, ha destacat una novetat de la 4a edició de l’enquesta: “Per primer cop, analitzem les zones més poblades del país amb la desagregació de l’Àmbit metropolità on viu el 63,8 % de població catalana” ha afirmat. Ha recordat que l’enquesta “ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans de Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme” i ha afegit que “observem que la configuració demogràfica ha canviat el país, amb població de tots els estats del planeta. La llengua pròpia del país i la seva capital és la catalana; és la de tots els qui hi viuen”.

A propòsit de les dades, Franquesa ha afirmat que “progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya” i ha volgut remarcar que Barcelona “com Catalunya, ha estat sempre oberta a rebre persones vingudes de fora, amb paràmetres culturals i lingüístics diferents”. També ha destacat que “Les dades mostren com la configuració demogràfica influeix en el coneixement i en els usos. Compaginem bé el respecte per la diferència i la voluntat de conformar una societat cohesionada. Les llengües sumen i mai no són incompatibles.”

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra Solé, ha explicat que cal promoure el català com a llengua d’acollida i de cohesió social, especialment per als nous veïns i veïnes de Barcelona que han nascut a l’estranger. Serra ha destacat les “més de 500.000 persones que manifesten voler millorar o aprendre el català”, segons l’Enquesta, i ha remarcat com n’és d’essencial d’estendre a Catalunya la gratuïtat de la matrícula als cursos bàsics de català, ara gràcies a l’aportació per fer-ho factible per part de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. La directora ha agraït la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona per estendre l’aprenentatge del català a través del Centre de Normalització de Barcelona.

La sociòloga de la Direcció General de Política Lingüística, Anna Torrijos, ha exposat el detall de les dades a la ciutat, subratllant el fet que essent el territori que tot i que té més moviments residencials i més pressió demogràfica té uns percentatges de coneixement i ús del català lleument més alts que en altres ciutats i comarques de l’àmbit metropolità.


La situació lingüística

Catalunya té una població de 7.600.065 habitants. La composició demogràfica per lloc de naixement ha sofert canvis molt significatius des de la primera edició de l’EULP de 2003 fins a 2018 que s’observa en les variacions que hi ha hagut:

  • Un creixement de 491.332 persones de la població nadiua
  • Un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’Estat
  • Un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món

Aquesta evolució és molt significativa a l’àmbit metropolità, l’any 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 9,5% (419.870) sobre el conjunt de població, mentre que al 2018 representa un 18,4% (893.252). A l’àmbit metropolità, destaca la disminució els últims anys del pes de la població nascuda a la resta de l’Estat que el 2003 representava el 27,4 % (1.210.548 persones), mentre que al 2018 representava el 18,9% (916.810 persones).

A la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger representava el 12,5 % sobre el conjunt de població, mentre que el 2018 representa un 24,2 % (més de 470.000 persones més). El gran creixement de població nadiua a l’estranger es va donar del 2003 al 2008.

La població nascuda a la resta de l’Estat que resideix a Barcelona ciutat ha passat del 24,1 % l’any 2003 a representar el 17,1 % al 2018.

En nombres absoluts, a Barcelona entre 2003 i 2018, hi ha un decreixement de 53.003 persones de la població nadiua, un decreixement de més de 100.000 persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 195.000 persones procedents de la resta del món.

El creixement en gairebé 45.000 persones nascudes a l’estranger de 15 anys o més en els últims 5 anys reflecteix el saldo dels fluxos migratoris. Això no obstant, els darrers 5 anys hi ha hagut un important procés de renovació de població entre la població catalana del 2018 hi hagut una quantitat superior de persones que han arribat a Catalunya durant els cinc anys precedents. Aquestes dades de l’Estadística de variacions residencials de l’INE indiquen que en el període de 2013 a 2017 han arribat a Catalunya 572.000 persones provinents de l’estranger i n’han marxat gairebé 480.000. La informació disponible sobre els cinc anys anteriors al cens del 2011 mostra que aproximadament la meitat de la població que entra durant cinc anys a Catalunya hi continua residint al final del període, tot i que les dades exclouen els canvis de residència dins d’un mateix municipi si que es pot confirmar que aquests processos afecten principalment a grans ciutats com Barcelona.

La població analitzada per l’EULP és la població resident a Catalunya de 15 anys i més, 1.415.700 persones adultes, que representen el 88,4% del total de població, segons el Padró municipal d’habitants. Si es comparen els percentatges amb el conjunt de Catalunya i de l’àmbit metropolità entre la població resident a Barcelona de 15 anys o més hi ha 6 punts més de nascuts a l’estranger (26,3%) i això és especialment significatiu entre la població més jove. Distingim quatre franges d’edat:

  • La població més jove de 15 a 29 anys: El 57% és nascuda a Catalunya i el 39% a l’estranger. Això representa 10 punts menys de nascuts a Catalunya que el global català i 11 més de nascuts a l’estranger. Des del 2013-2014 la població de 15 a 29 anys ha augmentat en 11.146 persones que són totes nascudes a l’estranger. La població d’aquesta franja d’edat nascuda a Catalunya ha disminuït.
  • La població adulta jove entre 30 i 44 anys: El 50% és nascuda a Catalunya i el 41% a l’estranger. Això representa 13 punts menys de nascuts a Catalunya que el global català i 11 més de nascuts a l’estranger. Des del 2013-2014 en aquest grup d’edat la població nascuda a Catalunya ha disminuït en gairebé 25.000 persones.
  • La població adulta gran entre 45 i 64 anys: El 61% ha de nascut a Catalunya, un 17% a la resta de l’Estat i un 22% a l’estranger. Aquest grup d’edat ha augmentat en més de 14.000 persones des del 2013-2014 sobretot de nascudes a Catalunya i a l’estranger. Les dades d’aquest grup d’edat són similars al global català tot i que hi ha 4 punts percentuals més de nascuts a l’estranger i 4 menys de nascuts a la resta de l’Estat.
  • La població més gran de 65 anys: El 49% de la població de 65 anys o més és nascuda a Catalunya i el 45% a la resta de l’Estat.

Com a conclusió general, s’observa que la població estrangera té una major representació en les franges de la població més joves 15 i 44 anys, mentre que la població provinent de la resta de l’estat és una població més envellida que es concentra entre els més grans de 65 anys. També es destaca que el pes de les persones nascudes a l’estranger joves és més gran a Barcelona que en el conjunt de Catalunya i que a la ciutat de Barcelona, a diferència de la majoria de territoris de Catalunya, la tendència és a la disminució de població nascuda a Catalunya.

 

Els coneixements de català a la ciutat de Barcelona a l’entorn de la mitjana de l’àmbit metropolità

A Barcelona, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en proporció similar al conjunt de l’àmbit metropolità i menor que a Catalunya: entendre (93,4 %), saber parlar (78,7 %), llegir (85,3 %) i escriure (60,6 %).

En nombres absoluts, a Barcelona, hi ha 1.313.700 persones de 15 anys i més que entenen el català, 1.107.400 de persones que el saben parlar, 1.199.300 persones que el saben llegir i 852.000 persones que el saben escriure.

Entre el 2008 i el 2018 els canvis que es produeixen són pocs i es troben dins els marges d’error: disminueix la població amb habilitats d’entendre i parlar, i augmenta la de llegir i escriure en català.

En l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen dels cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018. L’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important aquesta ciutat.

Si es comparen aquestes dades amb la resta de territoris es destaca que les demarcacions territorials amb població amb uns coneixements més alts de català (per sobre del 84 % de saber parlar i 69 % de saber escriure) són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les Comarques Gironines, el Penedès i Ponent. En segon terme, encara amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (81 % saber parlar i 65 % saber escriure) hi ha el Camp de Tarragona. Els territori amb coneixements per sota la mitjana és l’àmbit metropolità (78,4 % de saber parlar i 61,8 % saber escriure).

Dins l’àmbit metropolità hi ha diferències entre municipis i comarques. Destaca que, a banda del Maresme, a la comarca del Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat Nord se supera la mitjana catalana de saber parlar català (84,8 % i 83,8 % respectivament). El Vallès Occidental (80,6 %) i Barcelona ciutat (78,7 %) se situen per sota la mitjana catalana, però encara per sobre la mitjana de l’àmbit metropolità. Per contra, el Baix Llobregat Sud (71,3 %) i el Barcelonès Nord (71,6 %) se situen per sota i, a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, saber parlar català representa el 62,1% de la població.

Des de l’edició anterior de l’enquesta, els percentatges de població amb coneixements de català augmenten en la major part del territori, especialment al Penedès, l’Alt Pirineu i l’Aran, les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona. Disminueix l’habilitat de saber parlar a les Terres de l’Ebre i a Ponent.

A la majoria de territoris augmenta la població que coneix el català en nombres absoluts, menys en aquells en què hi ha un decreixement demogràfic sobretot les Terres de l’Ebre i Ponent (tot i que no disminueix l’habilitat d’escriure).

 

Els orígens lingüístics de la població de Barcelona

A Catalunya, més de 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. A Barcelona aquesta dada és de 687.500 persones.

Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar (1.107.400) i les persones que tenen el català, sol o compartit amb el castellà, com a llengua inicial (419.900). A Barcelona hi ha 373.200 persones que tenen el català com a llengua inicial (la que van parlar per primera vegada a casa seva), 788.000 persones tenen el castellà i gairebé 47.000 persones tenen tant el català com el castellà. El nombre de persones que tenen el català sol o compartit com a llengua d’identificació (537.000 persones) i habitual (533.400 persones) supera els que la tenen com a llengua inicial (419.900 persones).

Cal destacar que a Barcelona, més de 175.900 persones tenen com a llengua inicial llengües diferents del català i del castellà i combinacions.

En percentatges, el 26,5 % de la població adulta de Barcelona té el català com a llengua inicial. Aquesta dada és poc més alta que la del conjunt de l’àmbit metropolità (24,3 %) i inferior a la del conjunt de Catalunya (31,5 %). La presència d’altres llengües és del 12,5 %.

El percentatge de població que té el català com a llengua inicial supera el 65 % a les Terres de l’Ebre i es troba a l’entorn del 50% a les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu i Ponent. A les Comarques Gironines supera el 45%. El Camp de Tarragona i el Penedès tenen un percentatge superior a la mitjana de català com a inicial a l’entorn del 35%. A l’Àmbit metropolità el percentatge de català com a inicial és inferior a la mitjana (24,3 %).

El Maresme i Vallès Oriental són les zones del l’àmbit metropolità amb més presència del català i a certa distància es troba Barcelona (26,5 %). Per sota de la mitjana es troba el Baix Llobregat Nord (23,6 %), el Vallès Occidental (22,8 %) i, molt per sota, l’Hospitalet de Llobregat (12,2 %), el Baix Llobregat Sud (13,9 %) i el Barcelonès Nord (14,6 %).

Aquestes diferències territorials en els percentatges de llengua inicial analitzades conjuntament amb les diferències de percentatge en els coneixements de català evidencien que hi ha tres grups territorials: el grup que té uns coneixements i un ús del català per sobre la mitjana del conjunt de l’àmbit metropolità (Vallès Oriental i Maresme), el grup que se situa a l’entorn de la mitjana de l’àmbit metropolità (Barcelona, Baix Llobregat Nord i Vallès Occidental) i el grup de poblacions i zones amb uns indicadors de català inferiors (l’Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat Sud i Barcelonès Nord).

El percentatge de població que té el català com llengua inicial disminueix en el darrer quinquenni, i augmenta el percentatge de persones que tenen altres llengües i el castellà.

Si es compara l’evolució del català com a llengua inicial, s’observa que els percentatges i els nombres absoluts disminueixen especialment en els grups d’edat en què la població nascuda Catalunya en els últims 5 anys ha disminuït: de 15 a 29 anys i de 30 a 44 anys. Les altres llengües i combinacions creixen en el període 2013-2018. El castellà es manté com a llengua inicial. Per tant, els efectes demogràfics es veuen reflectits en l’indicador de llengua inicial a la població adulta de Barcelona.

 

Interès a aprendre o millorar els coneixements de català

Les dades de coneixements de català ens han mostrat que hi ha camí per recórrer i mancances respecte a les habilitats sobretot de saber parlar i saber escriure català. Per tant, tenir en compte l’actitud de la població respecte a la millora del coneixements del català és clau per actuar amb polítiques d’aprenentatge de la llengua.

Quan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament. En nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018. D’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger.

El grup d’edat de 30 a 44 anys amb un 44,1 % és el grup que té més interès a aprendre o millorar els seus coneixement de català. És el grup d’edat amb un percentatge més alt de persones nascudes a l’estranger (41,3 %).

 

Ús de català, castellà i altres llengües 2018

L’Enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les diverses llengües ja que pregunta el percentatge d’ús de cada llengua al llarg d’un dia qualsevol. Tradicionalment, els usos lingüístics s’han estudiat a través de preguntes com “Quina és la seva llengua habitual?” o bé “Quina llengua parla a…?”. Aquestes preguntes mostraven els percentatges de població que parlaven habitualment una o altra llengua però no mostraven la freqüència d’ús. La pregunta sobre la freqüència d’ús respon aquesta qüestió ja que dona compte del percentatge de població que és parlant habitual de castellà i usa el català en ocasions i, també, el percentatge de població parlant habitual de català que usa el castellà ocasionalment.

Al llarg d’un dia qualsevol, el 74 % de la població adulta de Barcelona usa el català. El castellà, l’utilitza el 97,9 % de la població adulta. El 23 % de la població fa ús d’alguna altra llengua.

Aquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6 %) i del castellà (97,4 %). A Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %).

Un 44,1 % de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

 

Àmbits de consum i serveis

En els usos lingüístics per àmbits de consum i serveis distingim quatre blocs:

a) A l’administració local i a la de la Generalitat, usen de forma similar el català i el castellà: 33,8% català i 33,7 % castellà a l’Administració de la Generalitat i 31,8 % català i 35,1 % castellà a l’Administració local.
b) A les entitats financeres i amb el metge o la metgessa el català, el castellà i la combinació d’ambdues fan que la presència del català arribi al 55 %. L’ús del català exclusiu o predominant és del 33 % aproximadament i el de castellà exclusiu o majoritari del 49 %.
c) A les botigues o petits comerços i als grans establiments comercials és més alta la combinació de català i castellà (48 % i 46%).
d) A l’administració de l’Estat, la presència del català (exclusiu, predominant, ambdues i minoritari) no arriba al 50 %. L’ús del castellà exclusiu és el més freqüent (44,6 %).

Aquesta relació dels usos lingüístics amb els àmbits es dona a tot el territori. És així com, l’ús del català sempre és més alt a les administracions locals i de la Generalitat, en segon lloc se situen els àmbits de les finances i personal mèdic i les combinacions de català i castellà són més altes a l’àmbit comercial.

 

Transmissió lingüística

A Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill, és de 7,1 punts favorable al català. A Barcelona aquesta diferència és de 7,7 punts.

Els usos lingüístics amb els avis, els pares i el fill més gran indiquen que a l’àmbit metropolità i a Barcelona el procés de transmissió lingüística intergeneracional està a favor del català, ja que l’ús del català amb el fill més gran (33,5 %) és més alt que amb la mare (25,8 %), i més encara que amb els avis materns (23,2 %).

 

Objectius i metodologia de l’Enquesta

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018 (EULP) és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2018, en desplegament de la Llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020. Els organismes responsables de l’Enquesta són el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’EULP significa la consolidació d’una operació estadística sobre la relació entre les llengües i la societat, pròpia del sistema estadístic català, i és molt excepcional en l’àmbit de l’estadística oficial a Espanya i a la Unió Europea, que no disposen d’enquestes sociolingüístiques d’un abast tan important.

L’EULP2018 és la quarta edició. Les altres tres edicions es van fer els anys 2003, 2008 i 2013. Els principals objectius de l’EULP 2018 són obtenir dades sobre els coneixements lingüístics, la identificació lingüística, els usos del català i altres llengües en els diversos espais de relació de la població adulta, observar-ne la seva evolució temporal i la incidència dels canvis sociodemogràfics que està experimentant la població en els darrers anys.

En aquesta edició de l’EULP s’ha consolidat la metodologia de recollida de dades multicanal: a través d’Internet (42,7 %), per telèfon (42 %) i presencialment (15,2 %) i, a més, per tal de tenir representativitat a nivell d’àmbits territorials, en l’edició de 2018 de l’EULP, l’àmbit metropolità s’ha desagregat en vuit subàmbits i l’Alt Pirineu i Aran s’ha subdividit en dos, amb un increment de la mostra que ha passat de 7.500 persones el 2013 a 9.000 persones el 2018. L’àmbit poblacional és la població de 15 anys i més resident en habitatges familiars principals a Catalunya, inclosa en el Registre de la població de Catalunya a 1 de gener del 2018.

A la ciutat de Barcelona hi resideixen més de 1.415.592 persones de 15 anys i més. La mostra teòrica per a aquest territori a l’EULP 2018 era de 1.104 amb un error del 2,95 % per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra efectiva ha estat de 1.078 enquestes que representa una taxa de resposta del 97,6 %.



Tendències

El Festival de Bayreuth (Alemanya)continuarà a Barcelona amb 5 funcions més al Gran Teatre del Liceu

23/07/2012
Escenaris

Rigola acomiada la temporada i la direcció del Lliure amb ‘The end’

28/05/2011
Lletres

Guillem Terribas presenta Demà serà un altre dia

20/04/2008 4:23''
Música

La Mirona presenta la nova temporada

06/09/2018

Andrés Lima porta Prostitución als escenaris del festival Temporada Alta

Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste protagonitzen un espectacle que busca no estigmatitzar la professió

Redacció.- Prostitución arriba a Temporada Alta després de l’èxit i l’impacte aconseguits la temporada passada als teatres de Madrid. Sota la direcció d’Andrés Lima, l’obra es podrà veure el proper dilluns 30 de novembre i el dimarts 1 de desembre al Teatre Municipal de Girona. Basat en textos i testimoniatges reals, Prostitución és el resultat […]