Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Titulars | dissabte, 8 febrer 2014
danzaYchistes_2013_antic

Pere Faura presenta la seva nova creació “Danza y chistes” a l’Antic Teatre

"Danza chistes" és un espectacle que proposa una barreja entre els acudits de sempre i la dansa contemporània de sempre

El coreògraf i ballarí Pere Faura és conegut per proposar espectacles de dansa, on ni la dansa ni el públic hi juguen un paper convencional. Sempre interessat en “la baixa cultura”, als seus espectacles hi apareixen referències a àmbits com l’striptease, els musicals, el porno, la disco, per poder connectar millor amb l’imaginari col·lectiu del públic. Amb “Danza y chistes”, el 15 i 16 de febrer, aquesta vegada proposa una selecció d’acudits clàssics per riure de la dansa contemporània, que creu que ens prenem massa seriosament.

Aquest espectacle ja es va presentar a l’Antic Teatre durant el mes d’abril 2014, i es torna a presentar aquest mes de febrer a la mateixa sala.

Danza y chistes no és cap títol poètic que amagui metàfores artístiques de mons ficticis o conceptes abstractes. Danza y chistes és el que és: dansa i acudits. Els acudits de sempre mesclats amb dansa contemporània de sempre. Jaimito, els de Lepe, s’obre el teló i es veu, mamá mamá, i altres grans clàssics del món de l’humor barat dialoguen amb el release més convencional, el flying low mal entès i la caspositat de l’instant composition”. Un espectacle improvisat però assajat durant tota la vida, entre el club de la comèdia i una jam session de ballarins descalços, que no pretén ni innovar en llenguatges artístics, ni fomentar el risc i l’experimentació, ni crear nous públics; sinó passar un ratu ben estrany i macarra entre l’humor més simplón i l’abstracció més esotèrica.

El treball de Pere Faura (Barcelona, 1980) es caracteritza normalment per l’apropiació d’elements de la cultura pop, com l’striptease, la disco, els musicals o el porno, per descontextualitzar-los i remesclar-los novament en una coreografia multidisciplinar entre tots els elements que conformen l’engranatge teatral.

Després d’uns anys a Amsterdam estudiant i treballant com a coreògraf, torna a Barna el 2011 seduït per la riquesa artística que creu que emergeix de la precarietat laboral, fins que la seva trajectòria artística queda conceptualment desprestigiada quan comença a fer espectacles d’improvisació amb acudits dolents.