Edició 3.734 (des del 27/09/2007)
Edició 3.734 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 4 desembre 2017

Pau Miró dirigeix a Lluís Homar interpretant Cyrano

L'espectacle s'estrena a Temporada Alta el 8 de desembre i les funcions al Teatre Borras seran a partir del 15 de desembre

Redacció.- Lluís Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l’equip artístic que ja va triomfar amb Terra Baixa: Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells a l’escenografia i vestuari, Sílvia Pérez Cruz a la música original, Xavier Albertí i David Bofarull a la il·luminació, Damien Bazin al so i Oscar Valsecchi com a adjunt a direcció i moviment i amb la nova incorporació d’Albert Arribas a la traducció.

L’espectacle, una coproducció del festival Temporada Alta, festival de tardor de Catalunya i el mateix Lluís Homar, s’estrena el 8 de desembre al Teatre Municipal de Girona i el 15 de desembre comencen les funcions al Teatre Borràs de Barcelona.

 

Temporada Alta i Lluís Homar: excel·lència per a un públic majoritari

Després de l’èxit artístic i de públic de Terra Baixa, Lluís Homar i el festival Temporada Alta tornen a impulsar una projecte teatral singular. I per fer-ho, s’envolten de grans professionals amb gran experiència i excel·lència en el seu camp per fer arribar al públic un muntatge impecable.

Amb Pau Miró i Oscar Valsecchi, Homar forma un tàndem creatiu que els duu a abordar els clàssics amb una mirada sensible i actual buscant els punts de confluència entre els temes de la literatura universal i les preocupacions de qualsevol ciutadà.

L’equip artístic que els acompanya en aquesta proposta torna a ser el mateix que en el muntatge anterior: la veu excepcional de la cantant Sílvia Pérez Cruz serà a la banda sonora, que gaudirà de la sensibilitat de Damien Bazin en el disseny de l’espai sonor; la mirada experimentada d’en Lluc Castells a l’espai escènic i el vestuari, i el privilegi d’un disseny d’il·luminació que elaboraran conjuntament David Bofarull i el director escènic i actual director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí.

L’experiència, l’amistat i l’ofici provat de tots ells, al servei del Cyrano més contemporani.

 

Tots som Cyrano

En paraules de Pau Miró, “Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. I si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes i vèncer-los, no pot fer el mateix amb la seva feblesa.” I és aquesta feblesa, la de fer-se “petit davant la seva por més íntima: expressar que estima i que necessita ser estimat sense que li calgui l’ajuda de cap intèrpret”, la que centra la mirada del director: “en les dificultats de viure amb plenitud allò que som. Les nostres imperfeccions, o potser podríem dir-ho d’una altra manera: allò que ens fa singulars, gairebé mai és ben rebut per la societat.”

Per a aquest Cyrano s’ha incidit en la universalitat del text d’Edmond Rostand i en els temes que afecten a tothom: la imatge d’un mateix, l’acceptació dels nostres defectes i virtuts, la verbalització de les emocions o la llibertat/dignitat personal enfrontada a la col·lectivitat.

 

Cyrano, un referent de la història del teatre

Al Cyrano d’Edmond Rostand (escrit a finals del s.XIX), les referències teatrals surten de sota les pedres. Per anomenar-ne només algunes, a banda de fer servir l’estratègia del teatre dins del teatre, els seus versos contenen el ressò d’autors tan diferents com Molière, Gougenot, Baro, Shakespeare, Victor Hugo, Musset, Racine o Corneille.

La fama del personatge (de mitjans s. XVII), però, té més a veure amb els seus escrits, exemple d’una sòlida cultura humanista i llibertina, que posaven en qüestió l’ordre establert (la religió i la monarquia) i el van fer guanyar molts seguidors però també molts enemics, sobretot entre l’església catòlica. De Cyrano es diu que va morir a causa d’un estrany accident, se sospita que provocat.

Edmond Rostand, al seu torn, escriu aquesta peça ja en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica. Alhora, atorgant-li el privilegi de convertir-lo en un dels pocs herois romàntics ‘lletjos i sublims’, fa de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra.

Cyrano de Bergerac, doncs, que va arribar a ser la peça més popular del seu autor, és una obra clau per entendre els valors de la Il·lustració i del Romanticisme, i resulta imprescindible com a exemple de la transmissió en l’art del teatre.



Turisme

Joan Pera i Pep Bou a la Fira d’aviram i al Mercat de Nadal

12/12/2012
Música

Pulpopop presenta dues aplicacions GRpop i GRmp3 per conèixer Girona a partir de la música

02/07/2013 05:45
Cinema

Ridley Scott torna als seus orígens amb “Alien: Covenant”

12/05/2017 02:14
Tendències

Més de 130 associacions responen a la crida per participar en la mostra del patrimoni immaterial a Barcelona “Som Cultura Popular”

22/12/2015