Edició 3.591 (des del 27/09/2007)
Edició 3.591 (des del 27/09/2007)

XMAS

Núria Martí Constans Professora i escriptora 20/12/16

Un avi interessat a estar al dia em pregunta què és el Black Friday. Li ho explico i em diu que això de l’anglès va a més, però que ja ho entén, a veure quin nen es conformarà a cantar cançonetes i menjar castanyes, moniatos i panellets —ep, per bons que siguin— si es pot disfressar de bruixot, esquelet o zombi, sobretot de zombi. I penso que té raó i que ara per fi —ep, això passa poques vegades, fem-ne notícia— la fletxa de la globalització s’ha endut un parell de tradicions nostrades cap a la gran Amèrica, concretament l’Amèrica ianqui.

Parlo del caganer i de les figures de la Hillary i del Trump, demanadíssimes als EUA després de l’article al New York Times que presentava aquesta figura escatològica del pessebre. I parlo del tió (si us plau, res de cagatió), que Kate Mckinnon va mostrar a la NBC. La noia explica la festa molt bé i al públic li fa molta gràcia. Molta gràcia. Aquí rau la diferència: allà això nostre és una bestiola rara, un costum exòtic de per riure de quatre pagesos, una ximpleria d’un lloc remot. A qui se li acut fer cagar un tronc, per més que la cagada tingui segles d’història i per més auguris que el ritual representi, que això allà els és igual —ep, si ho saben. En canvi, nosaltres adorem tot els que ens arriba del nou continent —del nord del nou continent— i ens afanyem a adoptar-ho. No deu faltar gaire perquè celebrem el quatre de juliol i el dia d’Acció de gràcies. I si no eliminem els Reis de l’Orient (tot i que dels balcons pengen Pares Noels que s’hi enfilen i de les xemeneies, mitjons vermells, i a cada casa hi ha un arbre enramat), si no ens carreguem els Reis és perquè suposen una setmana més per omplir de valent els calaixos dels comerços. Ara potser m’he passat. Deixeu-me pensar que celebrem els Reis de l’Orient perquè encara creiem en la màgia i perquè volem mantenir vives les arrels. Deixeu-m’ho creure així. Embolicar-hi ara el pes oblidat de tota la qüestió religiosa no em ve de gust. I faria un article massa llarg. Però no serien pas figues d’un altre paner. Un altre dia.

Apa, doncs, sigueu bons minyons per no rebre carbó i Bon Nadal —ep, res de Nadals. En fi, per si algú no ho ha entès, Merry, Merry Christmas.

 

Núria Martí ConstansopinióSiesTV

Més opinions de Núria Martí Constans