Edició 4.096 (des del 27/09/2007)
Edició 4.096 (des del 27/09/2007)

Un curs d’estiu en línia, i de divulgació, sobre Ramon Muntaner

Xavier Renedo Puig Professor de literatura catalana medieval i d'escriptura de la Universitat de Girona 04/07/15

Per molts de nosaltres Ramon Muntaner (1265-1336) és un d’aquells escriptors que, per dir-ho a la manera d’Italo Calvino, Llegiríem de Molt Bon Grat si Tinguéssim Més Vides per Viure, Però, Per Desgràcia, els Dies que Tenim per Viure Són Els Que Són. Dit d’una altra manera, no disposem de prou temps, ni de prou paciència, per dedicar-lo a la lectura d’una obra com la seva Crònica.

Ramon Muntaner va ser durant molts d’anys un home d’acció que va córrer d’una punta a l’altra de la Mediterrània en expedicions militars i diplomàtiques. En les seves vellúries, quan el cos ja no li permetia córrer món, es va saber reinventar i convertir en un magnífic escriptor. De tot el que va escriure, és a dir de literatura i d’història, de política medieval i de mites i llegendes, de velles receptes i d’usos horaris, de viatges i de batalles, se’n parlarà en el curs d’estiu en línia que la Universitat de Girona ha decidit dedicar, entre el 13 i el 26 de juliol, al vell cronista de Peralada en ocasió dels 750 anys del seu naixement: «Ramon Muntaner (1265-1336): fets, dits i ‘veres veritats’». El dirigeixen Josep Antoni Aguilar, que acaba de publicar una edició esplèndida de la Crònica a l’IEC, i un servidor, i hi intervenen una llarga llista d’especialistes en Muntaner i els seus temps, acompanyats d’alguns dels millors cuiners i sommeliers catalans o arrelats a Catalunya, com André Bonnaure, Fina Puigdevall (Les Cols d’Olot) o Josep Roca (Celler de Can Roca). Tots plegats, acompanyats també de medievalistes amb aficions culinàries, oferiran recreacions de receptes medievals de plats i de vins de tots els països que Muntaner va tenir ocasió de conèixer.

Es tracta d’un curs en línia, que, per tant, es pot seguir des de casa, des de la platja o des de la muntanya, de dies o de nits, en dejú o assaborint algun dels plats medievals grecs, turcs, magrebins o catalans reinterpretats pels nostres cuiners i les nostres cuineres. Una ocasió immillorable, en definitiva, per ocupar-se d’una vegada per sempre d’un d’aquells Llibres que, tornant-ho a dir a la manera d’I. Calvino, Sempre Has Fet Veure Que Havies Llegit i Que Ja Seria l’Hora Que Et Decidissis a Llegir de Debò. No t’ho perdis!

opinióramon muntanerRocaUniversitat de GironaXavier Renedo

Més opinions de Xavier Renedo Puig