Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

Un bon exercici

Francesc Murgadas Escriptor 11/08/14

Un col•lectiu de quinze restaurants francesos dels que poden presumir de tenir estrelles Michelin i, per tant, d’una certa autoritat en el tema, acaben de crear una associació que premiarà aquells companys de professió que practiquin el que coneixem com cuina tradicional i que bandegin de les seves cartes el que podríem definir com modernors destinades a impressionar al client àvid de sensacions noves i que tant sovinteja en aquests temps.

Em sembla una iniciativa interessant. Sobretot per la radicalitat amb què es planteja. Gens habitual en les iniciatives preses en aquest sentit, per exemple a casa nostra i amb la cuina catalana com a pretext, que solen deixar la porta oberta al doble joc.

I és que potser ja va essent hora que donem a les paraules el valor que tenen realment i que, agradi o no, varia amb el temps. No fa massa anys que la paraula document s’aplicava en exclusiva als escrits seriosos. Avui, aquesta mateixa paraula designa des d’una acta notarial fins el tweet d’un adolescent quedant amb un altre per anar a prendre una cervesa. Fa poques dècades, el mot cuina implicava una finalitat alimentària aconseguida mitjançant l’aplicació d’unes tècniques a uns productes que es modificaven per fer-los menjables, agradables al paladar i susceptibles de crear una certa addicció al seu consum. Avui, el mateix concepte ha acceptat, generosament, incorporar la finalitat estrictament lúdica i sensorial d’alguns plats. Fins i tot jugant, amb la moderació imprescindible, amb ingredients que no tenen cap connotació alimentària (espesseïdors, edulcorants, colorants, etc..) i que son més propis de l’industria alimentària que de la cuina.

Potser ja ha arribat el moment, pel bé de tots plegats i sense establir a priori cap escala de valoració, que separem la cuina de la gastronomia. Igual com hem separat la literatura de la comunicació escrita. Un tweet és una forma de comunicar-se que no aspira a obtenir el premi d’honor de les lletres catalanes. I no per això deixa de tenir la seva utilitat i el seu mèrit. Un plat de mongetes amb botifarra també. (AMIC)

 

alimentaciócuinaEstrelles Michelingastronomiaproximitatrestaurantsterritori

Més opinions de Francesc Murgadas