Edició 3.501 (des del 27/09/2007)
Edició 3.501 (des del 27/09/2007)

Qüestió de quotes

Núria Martí Constans Professora i escriptora 23/02/15

L’absència de dones al govern grec ha encès els ànims a les xarxes: sense dones no hi ha democràcia corria de piulada en piulada.

Fa anys que constato que tant a clubs de lectura com a classes de llengua per adults com a tallers literaris –fins i tot a les aules de les filologies– guanyen les dones. Entre tanta femella, els homes –escadussers– o queden una mica cohibits o, al contrari, se senten el gall del galliner i s’estufen. Les dones fan colla i de tant en tant hi ha riallades col·lectives agudes. És veritat que hi ha rares excepcions: aules on s’imposa la quota masculina. Llavors les riallades de la colla són més greus (més baixes en l’escala musical, vull dir). Entre tant de mascle, les dones –escadusseres– o riuen lleugerament o, al contrari, es deixen anar i apareix l’instint primari d’aparellament que es manifesta en rialles obertes i posat simpàtic. Aquest cas de triomf masculí és –ja ho he dit– estrany.

Després de la digressió, ve la pregunta: què se’n fa de les dones un cop acabats els cursos, l’ensenyament universitari, els tallers? Perquè la quota femenina al món de l’escriptura continua sent representativa del gènere i de cap manera supera la masculina. Si parléssim del passat justificaríem la manca d’escriptores per les normes socials que imperaven: al llarg de la història la dona ha patit una greu discriminació social (Jane Austen escrivia al menjador de casa seva i amagava els fulls sota les tovalles quan venien els convidats!), però som al segle XXI i a la premsa hi ha més homes columnistes que dones columnistes (per cert, hi ha articulistes tot terreny?, passen al davant de dones amb formació específica?) i més escriptors contemporanis reconeguts que escriptores. De fet, passa una cosa semblant al món d’altres arts, com ara la pintura o l’escultura. I, doncs, les dones que s’han format abandonen pel camí? Potser trien el rol tradicional de mare de família i sacrifiquen projectes professionals? Potser la maternitat pesa molt i les frena? O és que aquesta maternitat encara es penalitza en el món laboral i no només per accedir a una feina, sinó per mantenir-s’hi? És greu, però encara vivim estereotips de gènere. Menys escriptores que escriptors. Si parlem de la literatura infantil i juvenil, la quota femenina augmenta, però deu ser perquè es considera un gènere menor, de no tant de pes, esclar. Sembla, en fi, que les que fan ofici de fer ficció només ronden el vint per cent del total. Trist. La paritat hauria de ser una realitat arreu i en tots els àmbits, tant a Grècia com aquí.

 

Grècianúria martíopiniópiulada

Més opinions de Núria Martí Constans