Edició 3.589 (des del 27/09/2007)
Edició 3.589 (des del 27/09/2007)

Finestres a la quarta paret

Núria Martí Constans Professora i escriptora 03/02/14

Primera fila a la sala La Planeta de Girona, sala independent de teatre. Fan La nit dels ganivets roents, de Ferran Joanmiquel i la Companyia El Mirador, sorgida de l’Escola de Teatre El Galliner. Des del primer moment, ens abracen el bosc i la boira, i participem de l’angoixa que trasbalsa els personatges d’aquesta història que juga amb l’animalització de l’ésser humà i mostra la part més instintiva de la nostra espècie. Em pregunto si en una sala de teatre de gran format hauria estat possible fer-nos creure que de debò érem al bosc en una nit plujosa i freda de tempesta. Més: em pregunto si hauríem tingut la sensació que vam tenir a La Planeta d’estar amagats en una cova i contemplar l’escena. O de ser un veí més de la urbanització i mirar per la finestra de casa tal com fan els personatges del drama.

Les sales petites afavoreixen que la quarta paret sigui prima. Més: fan que la quarta paret tingui forats i finestres. A La Planeta, amb Nerium Park vam mirar per un gran forat com es trencaven els somnis d’una parella i vam viure l’angoixa vital d’un Roger Casamajor esplèndid. Més encara: a Shakespeare a Benicàssim, la llum d’un focus llanterna ens enfocava ara aquí, ara allà –de forat a forat– mentre Sergi López omplia el seu monòleg de veus i personatges. La llum connectava banda i banda, i insinuava això que ara està tant en boga i que és la interacció amb el públic, més freqüent quan hi ha cert grau de comèdia. (A Smiley, per exemple –Sala Petita del Teatre Atrium de Viladecans– integraren els espectadors a l’escena fent-ne seure uns quants a les taules del bar on transcorre part de l’acció). Definitivament més: a les propostes escèniques de petit format, la integració i connexió pot ser total si hi ha la sorpresa final d’una xerrada tertúlia amb actors i actrius, autors i directors. Llavors, la quarta paret s’ensorra i desapareix.

 

El MiradorFerran Joanmiquelgironala planetaRoger CasamajorSala Atriumteatre

Més opinions de Núria Martí Constans