Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

L’exili de 1939 en el context de Visa pour l’Image

Jordi Font Agulló Director del Museu Memorial de l’Exili 17/09/14

Des de fa ja una colla d’anys, les primeres setmanes de setembre Perpinyà esdevé el centre mundial del fotoperiodisme amb la celebració del festival internacional Visa pour l’Image. En el context de l’edició d’enguany, la Casa a Perpinyà de la Generalitat de Catalunya ha presentat una exposició que aplega un fons fotogràfic sobre la caiguda de Barcelona i la Retirada republicana. Aquest fons, que conté fotografies de l’agència Wide World Photo for the New York Times, és un testimoniatge de primer ordre dels darrers dies de la Catalunya republicana i de l’inici de l’èxode massiu dels defensors de la legalitat republicana. Es tracta de fotografies de diversos reporters, alguns d’ells tan coneguts com Robert Capa o David Seymour-Chim i d’altres menys coneguts, però no menys imprescindibles per conèixer aquell episodi dramàtic, com és el cas del perpinyanès Auguste Chauvin.

Precisament, aquest darrer va jugar un paper cabdal en convertir-se el seu estudi a Perpinyà en la seu local de l’agència nord-americana. Fou un moment clau del fotoperiodisme de guerra en què Perpinyà en va esdevenir l’epicentre mundial. Al voltant de 135 reporters gràfics i corresponsals de guerra es trobaven, a principi de 1939, a la zona del Rosselló cobrint la desfeta republicana. Gràcies a avenços tecnològics que ara ens poden sembla irrisoris, com la Leica i la Rolleifex de petites dimensions i la capacitat de transmetre imatges per mitjà de la belinografia, fets com l’ocupació franquista de Barcelona i el desastre humanitari dels camps de concentració rossellonesos van omplir les pàgines dels diaris i setmanaris més importants de l’època.

Enmig de la profusió d’imatges que es mostren a Visa pour l’Image, a vegades aclaparadora, aquesta petita exposició és un reconeixement als homes i dones que van consolidar, en la dècada dels anys trenta, la tasca dels reporters gràfics de guerra. Una feina essencial perquè gràcies a aquests periodistes intrèpids –en molts casos, com és sabut, posant en perill la seva pròpia vida- ens podem fer una composició més acurada i crítica a l’entorn de les injustícies i violències que es cometen, malauradament, en molts indrets del planeta.

L’exposició, en estar fora del marc de la programació oficial del festival, es pot veure a Perpinyà fins al 20 de desembre. A més, s’ha editat un excel·lent catàleg, amb un estudi preliminar d’Eric Forcada.

ForcadaJordi FontMUMEperpinyàVisa pour l'image

Més opinions de Jordi Font Agulló