Edició 3.501 (des del 27/09/2007)
Edició 3.501 (des del 27/09/2007)

La veu de Modest Prats

Núria Martí Constans Professora i escriptora 31/03/14

Per més que són uns quants els que aquests dies han parlat de Modest Prats a xarxes socials i premsa, no em puc estar d’escriure quatre paraules sobre aquest home savi, ara que acabo de veure el taüt auster, de fusta de pi, on jeu i on jauran els seus ossos d’aquí a un temps no gaire llarg.

Vaig conèixer Modest Prats a la Universitat de Girona. Si no era el primer dia de classe, era el segon, que ja sabia nom i cognoms de tots i de totes, això que llavors omplíem del tot una aula de l’antic seminari. Tenia una veu que li naixia de l’ànima, fonda, segura, rotunda. Cada classe seva era una autèntica lliçó de passió. De la passió que sentia per la nostra llengua i per la nostra terra. Com a professor, atiava les nostres ganes d’aprendre i les seves paraules despertaven admiració per la seva saviesa i el seu rigor.

Va ser la mateixa veu de mossèn Modest la que vaig sentir el dia de noces, quan, al Santuari dels Àngels, ens parlava de l’amor i de Déu, i ens preguntava després allò de vols per marit, vols per muller. Unes setmanes abans, ens havia convocat a casa seva, a Medinyà, per parlar-nos de què volia dir posar-se els anells. Vam seure al seu estudi, una habitació amb les parets folrades de llibres, llibres que ara són a la Biblioteca de la Facultat de Lletres de la UdG. I també allà la seva veu va ressonar, pregona, plena de seny i de saber. Mossèn Modest Prats se n’ha anat, però ens deixa les paraules, els escrits de llengua i cultura catalanes aplegats en el recull Engrunes i Retalls, de CCG Edicions, i les Homilies de Medinyà, a l’editorial Empúries, entre d’altres. Ens deixa la veu a cada pàgina impresa, a cada full. El retrobarem als llibres. Ell, que els estimava tant, hi perviurà.

 

CCG edicionsel MercadalHomilies de MedinyàModest PratsUdG

Més opinions de Núria Martí Constans