Edició 3.734 (des del 27/09/2007)
Edició 3.734 (des del 27/09/2007)

La música sense Wert seria un encert

Alícia Martínez Periodista i membre de l'associació musical Orella Activa 19/03/14

Permeteu-me que en aquesta primera col·laboració amb Sies.TV comenci amb una radiografia no massa entusiasta del sector musical doncs darrerament només li cauen pals.

Només li faltava a la música desaparèixer de l’ensenyament a la reforma educativa aprovada pel Sr. Wert (nom que només d’esmentar em provoca urticària, per no dir arcades, com m’imagino li passa a gran part del sector cultural) i quedar relegada a una trista optativa. Tornem a les cavernes, fins i tot Plató, més evolucionat que Wert, entenia que l’ensenyament havia d’incloure la música com a exercici per a l’ànima, mentre que Nietzsche, que ho negava tot, afirmava que la vida sense música seria un error.

El 2012, Wert ja ens va regalar la pujada de l’IVA i ja tenim les primeres xifres: una caiguda del 30% en la facturació de la música en viu entre l’agost de 2012 i el setembre de 2013. Se’n riu a la cara de la cultura rebaixant ara l’impost en l’adquisició d’obres d’art. Sense comentaris.

Aquestes mesures, que sovint es prenen alegrement des dels despatxos i des de la ignorància, afecten més del que sembla a la música i, de rebot, als fonaments culturals de la societat. La música popular, altrament coneguda com rock i les seves variants, socialment vista encara com “aquella colla de peluts que fan soroll” (Quimi Portet dixit), és la que en surt més malparada doncs tot això eternitza la seva imatge esbiaixada d’incivisme, immaduresa i tants d’altres “ins”.

A Suïssa, on s’imposa el conservadurisme en molts aspectes, s’ha reconegut la formació musical com un dret constitucional. Probablement Wert copiaria altres coses d’aquest país però no això. A gairebé tot Europa, la música està tan ben considerada com altres matèries. No cal agitar més estudis que demostren que la música fomenta la intel·ligència i la sensibilitat, entre d’altres beneficis. Queda demostrat que Wert no n’ha escoltat massa o gens, de música. Definitivament, Wert no escolta.

Algunes conseqüències: a Catalunya i a l’Estat espanyol, la creació de públics és encara una assignatura pendent. Poca gent s’arrisca a anar a un concert, fins i tot si és gratuït, només per descobrir o escoltar quelcom nou. Molts grups emergents toquen davant quatre amics i, en el millor dels casos, la família quan pugen a un escenari. Grups internacionals de gran qualitat passen sense pena ni glòria pels nostres escenaris. I de vegades, encara que s’omplin les sales, el públic no té una actitud d’escolta activa (massa sovint sentim la remor de la gent parlant durant les actuacions). Només cal creuar els Pirineus i el panorama canvia radicalment. La música desperta l’interès del públic i el públic escolta (Sr. Wert, prengui nota).

La conclusió: el sector musical ja s’ha girat en contra de Wert -fins i tot la Russian Red es deu estar retorçant de ràbia per totes aquestes mesures- i avança com una fera malferida, a les palpantes, sense saber quina serà la propera estocada. A la selva, Sr. Wert, vostè correria molt perill.

 

IVA culturalmusicaorella activapaísquimi portetRussian RedWert

Més opinions de Alícia Martínez