Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

La cultura necessària. A propòsit d’un homenatge a Joaquim Amat-Piniella

Jordi Font Agulló Director del Museu Memorial de l’Exili 23/12/2013

He tingut, recentment, el privilegi d’intervenir en un acte d’homenatge a Joaquim Amat Piniella que va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amat-Piniella, exiliat republicà, és un escriptor de referència ineludible pel que fa a la memòria de la deportació als camps nazis, sobretot gràcies a la novel·la K.L. Reich.

Durant l’acte, mentre un actor llegia fragments d’aquesta obra imprescindible juntament amb d’altres com les cartes de Pere Vives -exiliat que va morir al camp de Mauthausen- i de l’assaig de Montserrat Roig sobre els deportats al ja esmentat camp de concentració, no em podia abstreure del tot pensant amb la nostra realitat actual. Què lluny ens trobem dels ideals defensats per homes de la talla moral de Joaquim Amat-Piniella!

Els seus patiments i sacrificis, després de 1945 van tenir, almenys a la majoria dels països de l’Europa Occidental, una compensació. Drets socials, serveis públics universals, al capdavall parcialment es va fer realitat l’intent de fer arribar el progrés a àmplies capes de la població d’aquelles societats que sortien de la terrible experiència de la guerra. El resultat de tot plegat va ser l’inici d’un període fructífer. Avui, la clau de la qüestió és què ens queda de tot allò.

Recobrar l’obra i el posicionament ètic d’homes com Amat-Piniella ens pot ser útil per tal d’adonar-nos que estem a punt d’abandonar l’herència rebuda i de sucumbir sota l’encanteri d’un totalitarisme soft, però no per això menys devastador. Quan la desraó economicista s’apropia de tots els àmbits de la vida, els actes culturals que rememoren els comportaments dignes i el talent artístic dels nostres predecessors ens poden servir de guia per despertar-nos del somni encarnat per una visió fonamentalista del mercat que, malauradament, ha esdevingut un malson.

Sens dubte, l’exemplaritat ètica de Joaquim Amat-Piniella és una brúixola en aquest present enrevessat que ens aclapara.

Amatexilila jonqueraMUMEPere VivesPiniellaUAB

Més opinions de Jordi Font Agulló