Edició 3.496 (des del 27/09/2007)
Edició 3.496 (des del 27/09/2007)

Internet: amic o enemic dels joves?

Maria Gràcia Cornellà Psicològa 07/10/16

La Catosfera d’aquest any, dedica la seva edició a “La Internet de les persones”, un cicle de debats on l’eix central és la persona, i com aquesta es relaciona per mitjà de la tecnologia. Internet ho és tot i està a per tot, la seva presència està en tots els espais de la nostra vida, a l’educació, a la feina, a l’oci, amb els amics i la família, i en molts altres aspectes.

Existeix una gran preocupació, entre pares i educadors, per l’ús que els joves fan d’internet. D’alguna manera, l’ús de les noves tecnologies es relaciona amb la pèrdua de control, per part dels “adults” respecte les activitats que fan el adolescents o joves. Fins a cert punt, es té por d’allò desconegut, ja que és veritat que són les generacions nascudes després dels anys noranta, les que han crescut amb internet formant part de les seves vides.

Però el món d’internet i de la tecnologia és molt més ric i complex del que la por a vegades ens fa creure. Com qualsevol altre element que aparegui amb força per formar part de la nostra societat i del nostre dia a dia, no podem amagar-nos-en, titllar-lo de dolent i amagar el cap sota l’ala, sinó que cal apropar-s’hi i conèixer-lo millor.

Les noves tecnologies tenen coses bones i coses dolentes, i molts “adults” tenim una actitud hipòcrita cap a elles: per una banda, ens omplim la boca parlant de l’epidèmia que resulta pels nostres joves, que viuen només per internet i que confonen els amics reals amb els virtuals i passen més temps jugant amb una pantalla que a pilota; però per l’altra, som els qui pengem fotografies dels nostres fills a la xarxa quan no tenen ni vint-i-quatre hores de vida, els que els donem la tablet perquè estiguin tranquils quan anem a sopar amb amics, els qui no ens prenem la molèstia d’aprendre sobre els programes i els jocs que utilitzen els nostres fills per poder guiar-los i aconsellar-los amb fonament de causa. Criticar i prohibir sense conèixer és inconseqüent i ens treu autoritat.

Tot el que es refereix a les noves tecnologies és bo? No, com per qualsevol altre cosa, però tampoc tot és dolent. Les noves tecnologies permeten aprendre més i amb més profunditat sobre el món, permeten saber què passa a qualsevol lloc en qualsevol moment, permeten un accés a tota mena d’informació pràcticament de manera immediata, permeten conèixer persones de llocs del món que potser no visitarem mai. I tot això que he dit té la seva vessant positiva però també la seva vessant negativa.

Jugar a caçar pokémons no és dolent en sí; és divertit, ajuda a conèixer altres persones i ens fa sortir de casa. Però si es converteix en una obsessió és un problema. I el mateix es pot dir de qualsevol altre joc o acció dins o fora del món de la tecnologia.

Quina és doncs la clau? L’educació, com sempre. Educar bé significa conèixer, acompanyar, escoltar i compartir. Abandonar el jove a les xarxes perquè ens resulta més senzill no aprendre’n i tenir la criatura entretinguda una estona (encara que després critiquem les seves activitats d’oci) és posar-lo davant un risc enorme per una banda i negar-li l’accés a un món ple de possibilitats, que és el seu i el del futur, per l’altra.

jovesMaria Gràcia Cornellaopinió

Més opinions de Maria Gràcia Cornellà