Edició 3.531 (des del 27/09/2007)
Edició 3.531 (des del 27/09/2007)

Innovació educativa made in Catalunya

David Rabadà i Vives Professor de CTMA 07/02/17

Ada Colau i el Consorci Educatiu de Barcelona han fet seves les idees d’innovació educativa d’Escola 21, de l’ICE i de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ara l’Ajuntament aplicarà aquestes innovacions per a totes les escoles públiques de Barcelona i posteriorment el Departament d’Ensenyament farà el mateix per a les de la resta del país, si més no aquesta és la intenció del programa Xarxes per al Canvi. Parlen tots plegats d’una gran revolució pedagògica que portarà l’excel·lència i l’equitat a tots els nostres centres públics. Per tal d’assolir tot això caldrà que els docents treballin més hores, amb més ganes i amb més formació. Tant d’esforç anirà destinat a fer jugar més els escolars per així educar-los amb més facilitat. Els propis alumnes podran escollir què volen fer cada dia i així motivar-se millor. I a més de deures no se’n posaran o seran minsos.

Però no tot són flors i violes. En alguns centres pilot d’aquesta revolució educativa els alumnes es queixen dient, ens agrada molt jugar, però quan aprendrem coses? De fet, tota aquesta revolució pedagògica presenta molts problemes. Primer, no hi cap estudi científic ni dades contrastades que demostrin la millora del nostre ensenyament sota aquesta revolució, i ni molt menys que això vagi a reduir el principal problema del nostre sistema educatiu, el gegantí fracàs escolar. Segon, això implica que es farà un experiment amb els nostres fills als centres públics però no pas en els privats o concertats. Tercer, aquesta revolució pedagògica cau majoritàriament sobre els docents però poc sobre l’administració i les famílies. I quart, el més flagrant és que aquesta innovació educativa no ho és pas ja que es fonamenta en remotes pedagogies de finals del XIX i principis del XX, que per cert, van fracassar. Què tal si ensenyem fets i causes contrastables per tal que els alumnes de demà puguin ser revolucionaris amb coneixement de causa? (AMIC)

David rabadàeducacióopinióSiesTV

Més opinions de David Rabadà i Vives