Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

Informis al taulell

Francesc Murgadas Escriptor 13/02/15

És la solució que han trobat la majoria d’establiments per atendre les exigències de la nova llei d’etiquetatge que obliga a explicitar una colla d’indicacions sobre el producte alimentari que s’ofereix. Des de la possibilitat d’actuar com al·lergogen fins al seu lloc d’origen, passant en molts casos per la seva composició.

És la solució, deia, perquè l’alternativa passaria per oferir un petit llibret amb tota aquesta informació quan es compri una llauna d’escopinyes, o regalar, pel mateix preu una lupa –o millor encara, un microscopi- per llegir la lletra que cap damunt una bossa de pinyons. L’envàs dona el que dona. I cap de les dues sembla que acabés resultant efectiva. Clar que, tampoc ho resulten aquells missals que solen acompanyar els electrodomèstics i que ningú -siguem sincers- llegeix fins el dia que té la primera avaria o vol saber com es canvia el programa o l’hora del rellotge.

D’aquí que el sofert consumidor aprensiu que vol saber cada cop més el que compra i menjarà, hagi de passar per la vergonya de suportar les mirades assassines dels compradors que esperen que acabi amb les seves preguntes i, de retruc, amb les explicacions sovint confoses de l’empleat.

I jo em pregunto. No seria millor, o com a mínim més fàcil, que els envasos eliminessin els missatges publicitaris superflus deixant així més espai per les informacions que ens poden ser útils a nosaltres?

No m’estranyaria que algú estigués ja maquinant una aplicació de mòbil mitjançant la qual, passant-lo pel davant del codi de barres, et sortissin a la pantalla totes aquestes informacions que la llei exigeix que ens siguin donades. I, posats a fer, junt amb uns quants missatges publicitaris que ens recordin quina és la llet més barata, el pernil menys salat o el peix més fresc.

Perquè, no ens enganyem, també era i és fonamental la data de caducitat dels productes envasats i sovint, no la mirem. O, pitjor encara, anem directament al fons de l’expositor a buscar el producte més fresc i de data més reculada. Esperant que el despistat que vingui darrera nostre s’emporti el quasi caducat. Al mateix preu, és clar. (AMIC)

 

AMICFrancesc Murgadasgastronomiaopinió

Més opinions de Francesc Murgadas