Edició 3.733 (des del 27/09/2007)
Edició 3.733 (des del 27/09/2007)

Gastronomia / Gastronodells

Manel Mesquita Periodista i editor d’eldimoni.com 18/07/14

Em xoca sobre manera que des que els homes -entès no com a genèric, com “la humanitat”, sinó en funció del sexe- han ocupat els fogons, la cuina ha esdevingut un art. Un entreteniment modern. Que cotitza. Que es cotitza. Reservat, més enllà de les taules. Acapara paradors i portades. Fins aquell moment, l’espai fabril alimentari (allà on es cuinava l’àpat de torn) era reservat a les dones, volgudament o no per elles. Era el rol reservat al sexe femení. No transcriuré aquí el reguitzell de frases masclistes existent (encara) que indiquen quin és el lloc de la dona d’una manera despectiva quan aquesta intenta ocupar àrees reservades (encara) als mascles perquè podria ser titllat de difusor d’una ideologia a eradicar. I no cauré en el parany. Acompanyeu-me -mentalment- i penseu en els noms que sonen quan parlem de nova cuina, de cuina experimental, de cuina de mercat, de cuina mediterrània, de cuina km. 0, de cuina existencialista, de tecnocuina, de cuina de vol… quants noms mediàticament coneguts de dona us vénen al cap? Ruscalleda (Carme), la filla de l’Arguiñano (Eva), la…, la… a mi cap més. Segurament és culpa meva, no sóc un il•lustrat en aital art. Jo el que sé fer són paelles, tractant d’imitar la de la meva mare, sense aconseguir-ho. Però em reconeixereu que de cognoms d’homes us ha sortit una llista més extensa que no pas de dones.

 

Eddy Kelele fotografia

Quan em vaig adonar especialment d’aquest fet va ser en el moment que la Diputació i la Cambra de Comerç de Girona i la Generalitat anunciaven -a primers de juliol- que obrien la convocatòria per optar al segell “Girona Excel•lent” [gironaexcellent.cat] adreçat a les empreses, artesans, associacions i gremis que elaboren productes agroalimentaris en algun dels vuit sectors del concurs: foie gras, fesols de Santa Pau, arròs de Pals, poma de Girona, galetes, anxoves de l’Escala, vi de la DO Empordà i oli de la DO Empordà. Fins aquí, res a dir. La boca se’m fa aigua, més aviat. Regalimo. A la foto d’Eddy Kelele que acompanyava la nota de premsa hi sortien retratats quinze homes i una dona. La dona -en tercer terme- era la persona que duia la safata i servia les copes de cava amb les quals les dues fileres d’homes feien un posat i veure que brindaven per l’èxit de la convocatòria.

La suma del “Jurat tècnic” (cinc homes, més l’IRTA) més els setze “Cuiners excel•lents” (amb dues dones!; la Isabel, de ca l’Enric, i la Fina, de les Cols), que són els encarregats de valorar les diferents propostes que optin al segell, dóna per resultat total dinou homes, dues dones i una institució (no se li reconeix el sexe). Pas mal, la matemàtica gastronòmica. Gastronodells!

Per reafirmar-me en l’argument, pel que fa a l’original proposta Vol Espai Gastronòmic que planeja a Girona, damunt l’Onyar, a tocar del pont de Pedra [volgastronomic.com], tornem amb la mateixa aritmètica: dels catorze xefs que faran bullir l’olla, únicament trobem la Carme, del Ginjoler, i la Jimena, de la Riera, a les cuines. Pas bien. Gastronodells!

Digueu-me perepunyetes. Ho accepto. Ho entomo. M’ho mengo. M’ho empasso. Ho assaboreixo. La realitat -sàvia i femenina- descriu que les dones cuineres -ara- es refugien col•lectivament a Sils, a Salt, a… amb les mares dels Germans Sàbat, amb la meva i amb les de totes i tots vosaltres, o no?

IMG_1226 (2)

 

 

 

 

 

 

Cuineres de Silsel dimonigastronomiaGirona Excel•lentmanel mesquitaVol Gastronòmic

Més opinions de Manel Mesquita