Edició 4.096 (des del 27/09/2007)
Edició 4.096 (des del 27/09/2007)
toni iglésies

Fontserè. Una tipografia lliure i anàrquica

Toni Iglésies Trias Comunicador i publicitari 01/12/16

El procès creatiu de la lletra, la tipografia Fontserè es recolza en la faceta de dissenyador i cartellista de Carles Fontserè, sobretot de la seva etapa com a dibuixant del Sindicat de Dibuixants, durant la Guerra Civil espanyola. Un Fontserè jove, que amb 20 anys, quan comença la Guerra Civil, entra a formar part d’aquest sindicat, pinta el seu primer cartell i organitza el taller col·lectiu de propaganda.

Una gran part de les lletres que hem dissenyat es basen en 2 cartells realitzats l’any 1936, el de “Llibertat!”, per encàrrec per la FAI i imprès a la impremta Boix de Barcelona (140 x 100 cm, 4 tintes), i el de “Socialismo!”, per encàrrec del POUM i imprès a Atlàntida Arts Gràfiques (70 x 100 cm, 3 tintes). Es tracta de dos cartells en que la tipografia que l’artista dibuixa és contundent, i defineix les formes i estils que a partir d’aquell moment i d’aquests dos cartells, utilitzarà el Fontserè cartellista.

Els cartells d’aquesta etapa tenen una clara influència de l’estil Bauhaus. Només cal veure la forma dinàmica i estirada de la «S» a la paraula Socialismo, o la forma de la «E», al cartell Llibertat, com si els tres pals horitzontals que la formen notessin un fre, per deixar pas a una «R» lliure sense acabar de tancar.

Mentre es treballava el projecte, l’aire de llibertat de Fontserè ens ha portat a crear una tipografia viva, diferent i anàrquica, però que en el seu conjunt i en les seves formes la fa coherent i la integra al conjunt de tipografies sans-serif que existeixen. Una de les més representatives és l’Helvetica (1957) del dissenyador Max Miedinger o la Futura de Paul Renner (1927). La tipografia Fontserè és una lletra recomanable per mides grans, titulars, sumaris, intertítols… Si es vol es pot fer servir l’interlletrat i interlineat automàtic que li hem donat, de totes maneres, recomanem als editors i dissenyadors que igualment com farien en les seves edicions, ajustin l’interlletrat i l’interlineat, segons els seus objectius visuals, ajustant la seqüència de les lletres.

La tipografia Fontserè es un tipografia de pal sec, racionalista, i modernista, amb fortes reminiscències de l’escola alemanya Bauhaus i no tant del constructivisme soviètic dels anys 20 com podria semblar. Està fonamentada amb formes geomètriques rectes, rodones, i acabats triangulars, en aquest cas. Per la seva forma, és condensada, amb una verticalitat accentuada i de format cursiu, cosa que fa que tingui una personalitat i un dinamisme manifestat.

Carles FontserèdissenyopinióToni Iglésies

Més opinions de Toni Iglésies Trias