Edició 4.096 (des del 27/09/2007)
Edició 4.096 (des del 27/09/2007)

En el vintè aniversari del Memorial Passatges de Portbou. Elogi del contramonument.

Jordi Font Agulló Director del Museu Memorial de l’Exili 13/11/14

Fa escassament un mes que Portbou va rebre la visita de l’artista Dani Karavan. El motiu de la seva presència a la vila costanera era la jornada que va organitzar, juntament amb l’ajuntament, l’Associació Passatges de Cultura Contemporània amb el propòsit de commemorar el vintè aniversari de la instal·lació del Memorial Passatges. Dues dècades després, la intervenció del creador israelià continua essent un model de dispositiu memorial. És, sens dubte, un model perquè justament el que fa és allunyar-se de la monumentalitat commemorativa clàssica.

D’aquesta manera, tot i que l’obra té com a missió evocar i rememorar la figura del filòsof judeo-alemany Walter Benjamin, qui té l’oportunitat de contemplar, però sobretot d’experimentar, la proposta de Dani Karavan ben aviat se n’adona que està al davant de la lògica del contramonument. És a dir, lluny de cap rastre de literalitat figurativa que reprodueixi algun aspecte molt identificatiu de la persona recordada, i lluny també de cap grandiositat escultòrica feta amb materials nobles. Contràriament, el que preval és la discreció i la integració en el paisatge combinades amb una extremada harmonia formal.

Tal com va assenyalar el veterà artista, en rememorar el seu projecte portbouenc i la seva construcció, el que és primordial de la seva intervenció pública és la consecució de l’equilibri entre ètica i estètica. Trobar aquesta estabilitat no és fàcil, però qui puja al turó del cementiri de Portbou percep que és possible. La violenta incisió de l’estructura de ferro en l’espadat queda compensada pel protagonisme que adquireixen elements preexistents –alguns d’ells canviants i imprevisibles- com l’aigua del mar, el vent, el cel, la línia de l’horitzó i l’olivera. La grandesa que conté la creació de Dani Karavan li prové d’evocar la vida i la mort d’un berlinès cosmopolita amb allò que té més a la mà a Portbou. Per això, segurament ens continua fascinant la capacitat adaptativa del talent artístic de l’israelià. Nuesa formal i austeritat material proporcionen un acostament a la fragilitat, incertesa i desesperança que tan properes són a aquells homes i dones que pateixen situacions d’exili i persecució.

El Memorial Passatges té el potencial de fer-nos pensar activament sobre un fenomen històric importantíssim en el darrer segle: l’exili causat pels totalitarismes ideològics. Dani Karavan ens condueix per aquest camí reflexiu en presentar-nos l’exili com una ferida incurable que és metafòricament perceptible a través de l’escala que travessa i penetra el penya-segat. I, alhora, a mesura que trepitgem els escalons ens adonem que el seu homenatge a Walter Benjamin és –seguint una de les frases més cèlebres d’aquest darrer- també un homenatge a tots aquells que, en no ser cèlebres, es considera equivocadament que no tenen nom, ni història. Aquesta és la clau de volta del contramonument, és a dir recordar els que normalment formen part de la gran massa d’oblidats de la història.

Ras i curt, la breu visita de Dani Karavan del passat mes d’octubre és un bon pretext per tornar a cridar l’atenció sobre les virtuts del contramonument i fer-ne aquest modest elogi.

exiliJordi FontKaravanMUMEopiniówaltre benjamin

Més opinions de Jordi Font Agulló