Edició 3.501 (des del 27/09/2007)
Edició 3.501 (des del 27/09/2007)

El futur educatiu català

David Rabadà i Vives Professor de CTMA 05/12/16

Com a docent i científic em preocupen d’allò més les últimes declaracions de la consellera d’ensenyament, Meritxell Ruiz. Davant l’atac espanyol al model educatiu català, amb o sense revàlides, la consellera ha declarat que Catalunya educa amb un model modern del segle XXI mentre que Espanya ho fa amb un d’antic del XIX. Al model al qual fa referència la consellera és el de competències, un patró que els de la Ciència de l’Educació defensen fa molt temps i que si un dia esdevenim independents seria el camí a seguir.

Desgraciadament aquesta afirmació dóna massa arguments als unionistes per mantenir el seu model i fins i tot a imposar-lo al nostre. Primer, el model català no és del XXI ja que la majoria de teories pedagògiques que utilitza tenen més de cent anys. És a dir, el pretès model educatiu català sí és del segle XIX. Segon, la consellera no s’adona que el suposat model modern que proposa confon innovació amb bo i canviar no vol dir millorar, sols significa modificar per esdevenir diferent, no superior. I tercer, aquest model ja fa uns trenta anys que més o menys s’aplica a les nostres escoles amb una davallada brutal en els nivells de lectura i matemàtiques a infantil i primària, fet que a Secundària entoma i no sap com resoldre. Tot i així els de la Ciència de l’Educació, que no són científics, estan estenent la seva creença a la consellera i al departament. Això fa que ara les universitats hagin d’aplicar també aquest arnat model amb formadors no massa versats en anys d’aula, de joves i estudiants.

En fi, si aquest ha de ser el model educatiu de la República Catalana, millor que no esdevinguem independents al preu de la ignorància. És més, i ara que està de moda la desobediència, què tal si tots els docents es planten davant aquesta involució educativa. Són milers els docents de centres educatius i universitats qui estan denunciant aquesta estafa educativa. Paradoxalment a aquests doctes no se’ls facilita la megafonia que sí gaudeixen els de la Ciència de l’Educació. Prego doncs que la consellera revisi qui són els seus assessors i ampliï el seu ventall a científics i docents experimentats. (AMIC)

David rabadàeducacióopinióSiesTV

Més opinions de David Rabadà i Vives