Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

El Christo gros

Manel Mesquita Periodista i editor d’eldimoni.com 29/10/14

Quan la tele era únicament en blanc i negre i els meus cabells només d’aquest darrer color, em van seduir extraordinàriament les imatges d’una infinita franja de niló blanc (Running Fence / Tanca contínua) de cinc metres i mig d’altura que s’allargava 40 kilòmetres entre dos comtats de la Califòrnia nord-americana, el 1976. No patiu, aquesta nova frontera era una instal•lació temporal d’un artista búlgar -que ja l’havia saltat, la permanent- establert als Estats Units.

Christo Javacheff (1935) va començar empaquetant tot el que es trobava al davant, una mena de packaging obsessiu: ampolles, caixes, llaunes, pedres, objectes diversos de qualsevol volum eren embolcallats amb roba, paper, plàstic… fins a fer-los no-visibles, tot i que intuïbles. Christo i la seva companya Jeanne-Claude Denat (1935-2009) -christojeanneclaude.net- van anar envalentint-se fins a plantar una primera cortina (Valley Curtain) el 1972, precursora de la ja citada. El 1982 varen emmarcar onze illes (Surrounded Islands) a la Biscayne Baya, a la Florida; varen ser necessaris 650.000 m2 de teixit de polipropilè. El 1985 varen empaquetar -varen fer desaparèixer– el Pont Neuf de París (The Pont New Wrapped); el 1995, a Berlín, amaguen el Reichstag, tot un parlament alemany, seguint la mateixa tècnica… embolica que fa fort!

Als catalans segur que ens sona la proposta de Christo de vestir de dalt a baix l’estàtua de Cristòfor Colom que hi ha al capdavall de la Rambla barcelonina i maridar-lo (casar-lo) amb la de la Llibertat novaiorquesa, també vestida per a l’ocasió. La idea la va pensar els anys setanta. La va proposar a l’alcalde franquista Viola. Aquest va rebutjar-la tot dient que els ciutadans “no comprenderían el significado de la obra”. El 1984, Daniel Giralt-Miracle va anunciar que el monument podria ser empaquetat el mes de juny de 1985… Bé, no cerqueu a google el resultat: no s’ha fet mai.

 

Christo-Colom

 

La competència artística, també en el maldestre art de la política de l’amagatotis, és dura. Ara, els administradors dels administrats han desenvolupat tècniques més sofisticades i acords amb els que corren -líquids, de “liquidació”- que no requereixen la participació del teixit del teixit industrial ni del ciutadà (“que no comprendrien el sentit de la cosa”). Ara ja és possible fer desaparèixer tot un parlament (per bé que autonòmic) amb la pasta de paper del llibre de la llei a la mà. Ara ja és possible crear tanques contínues -en aquesta nova instal•lació, de filferro- que separin per protegir l’altra banda -la d’aquí- amb el suport econòmic europeu i la qualificació de permanents. Ara ja és possible amagar munions de gent als carrers i les avingudes sense cap bobina de llençol que les acotxi: la indiferència, pretenen, és la matèria primera, quan no primer l’insult. Ara, una fina capa de teranyina artesanal imperceptible, teixida per empescar-nos, dictada des dels telepromters, fa la seva feina. Ara que ja saben que Colom era català i que va embarcar a Pals, la fita de Christo és a tocar.

 

 

 

Christo JavacheffManle Mesquitaopinió

Més opinions de Manel Mesquita