Edició 4.094 (des del 27/09/2007)
Edició 4.094 (des del 27/09/2007)

Depuració (Vidal, 1)

Pau Vidal Escriptor i lingüista 09/03/15

El jutge Vidal va resumir la seva interpretació del veredicte amb una frase sensacional: “M’han depurat per desafecte al règim”. Concisió i màxima càrrega semàntica: em llevo el barret.
Començaré per la primera de les tres perles de la frase perquè gairebé m’ha emocionat. Depurar és un verb que ara feia estona que no sentíem, perquè va associat a règims dictatorials com el soviètic (i les seves purgues als gulags) o el franquisme mateix (que és al que realment al·ludeix el jutge). El mot deriva, ja es veu, de pur, un adjectiu que ha patit com ben pocs la devastació de la correcció política: el valorem extremament quan afecta, per exemple, l’or (una joia d’or pur) o la veritat (“És la pura veritat”), però en canvi el trobem inadmissible aplicat a la raça o la llengua. Quantes vegades els desinformats no tracten els filòlegs de puristes, gairebé equiparant-nos a assassins en massa o genocides, quan mirem de fer entendre el valor de la genuïnitat en el llenguatge! Quina paradoxa que les impureses dels metalls ens facin tanta nosa i en canvi el multicultisme militant les trobi tan modernes i enrotllades enmig de les llengües!
Té la seva gràcia que un dels àmbits d’actuació d’aquesta família bipolar sigui l’alimentari (puré, per exemple, en deriva), i més concretament l’estomacal-defecatiu, la qual cosa no deixa de ser simbòlica. Al capdavall, les purgues polítiques i les depuracions professionals com la d’en Santi Vidal no són sinó un trasllat metafòric del procés natural o medicinal de netejar l’estómac. La imatge, doncs, no pot ser més clara: l’Estat vist com a gran bossa de remugància expel·lint els elements que entorpeixen l’assimilació de substàncies vitals, ja siguin corrupcions, manipulació ideològica o, directament, lleis antidemocràtiques.
A l’extrem oposat, com si volguessin aportar a la família un toc menys biliar, dos parents igualment ambigus, que no pel fet de moure’s en un àmbit immaterial resulten menys espinosos. Em refereixo al purgatori (com el que espera el jutge si és veritat que pensa recórrer la sentència i per tant enfangar-se encara més amb aquesta gent) i a un altre adjectiu que ara tampoc se sent gaire: purità, reservat, per raó del seu origen (d’una secta presbiteriana molt estricta del XVI), al vocabulari religiós.
[Consell final: els antiquats que encara feu anar el modisme ‘pur i dur’ sapigueu que no solament en català no funciona perquè no rima (només en femení) sinó que ja està passat de moda. De res.]

(AMIC)

Jutge VidalopinióPau VidalSiesTV

Més opinions de Pau Vidal