Edició 3.591 (des del 27/09/2007)
Edició 3.591 (des del 27/09/2007)

De drogues i pecats

Núria Martí Constans Professora i escriptora 14.01.14

Ho confesso. Sóc consumidora de novel·la juvenil. De tant en tant me’n prenc una dosi. I no tinc pas ni tretze ni quinze anys. Però, entre drogues més denses o més poètiques, em diverteix prendre’m alguna píndola literària que porti escrita la consigna Per a joves al prospecte. I és que és qüestió de creuar fronteres per més que hi hagi característiques pròpies dels diferents gèneres. ¿Per què no puc gaudir d’una aventura amb protagonistes adolescents? Quan es deixa de ser jove? De la mateixa manera que conec joves que ja han llegit Anna Karènina de Tolstoi, també hi ha adults que fruïm amb la narrativa juvenil ben travada (i si pot ser nostrada), com ara L’esclau del mercadal o Serena, ambdues de Dolors García Cornellà –per posar només dos d’exemples d’aquesta escriptora tan prolífica que ha guanyat una pila de premis literaris– o com ara El lladre de paraules de Frederic Mayol, que acaba de sortir del forn.

El pecat és més gros si ens situem a l’altra banda, si no parlem de llegir, sinó d’escriure. Posem per cas que un escriptor només inventa vides i móns per a aquesta novel·lística classificada de juvenil. Tard o d’hora, algú li clavarà la pregunta: “Quan vindrà una novel·la de debò?”. És que les novel·les juvenils són pseudonovel·les? De cap manera. S’és més indulgent, potser, amb els autors que només hi fan una incursió perquè tenen canalla o just perquè els ve de gust. Però, sigui com sigui, és hora que la narrativa juvenil (i em refereixo a la de casa, no a best-sellers crepusculars) guanyi adeptes. Al capdavall, una de les funcions de la literatura és entretenir.

escriptorakareninnanovelaprofessoratolstoi

Més opinions de Núria Martí Constans