Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

El llenguatge de la música i els seus dialectes

Cris Juanico Músic 06/03/14

La música és un llenguatge universal. Crec que hi estarem tots d’acord, entre altres coses, perquè activa en l’ànima dels éssers vius les emocions: pot capgirar el nostre sentit de l’humor en només un instant, pot activar la imaginació i transportar-nos a llocs inversemblants, pot entendrir-nos o excitar-nos, pot esperonar-nos en l’esperança i fer-nos creure en alguna cosa millor… És a dir que la música el que fa és emocionar-nos. I d’aquesta manera també permet la interacció entre persones que parlen diferents idiomes i són de procedència diversa, convertint-se en un element important de cohesió i integració social, també a través d’aquestes emocions. Diria que ens aporta moltes sol·lucions que la medicina ja reconéix i que els polítics actuals haurien de tenir en compte però no saben o no volen veure. Jo crec en ella i molt. Tot i així, la música és considerada la germana petita de la cultura. Se la menysté com un simple element decoratiu i d’entreteniment. No es té en compte el seu potencial com a industria generadora de riquesa (potser no interessa) i se la maltracta amb un IVA escandalós (de fet, com a les altres arts germanes). Aquestes consideracions ens aboquen com a societat a un fracàs cultural estrepitós. A tot això i amb l’excusa de la crisi, hi haurem de sumar les injustes retallades en educació que estan duent a terme els qui ens governen, retallades que ens suposen mancances molt reals i que no garanteixen alguns drets fonamentals que haurien de ser innegociables. Els estudis musicals no en són una excepció i fins i tot en surten més malparats que d’altres matèries al ser considerats prescindibles. A més, l’ensenyament musical requereix l’atenció personal d’un professor per matèria en el cas de l’instrument. Entre això, la baixada dels ajuds i la manca d’alternatives fa que a dia d’avui sigui una vertadera odissea estudiar música o oferir estudis musicals a les persones que els volen cursar.

Un bon exemple d’això últim és el Taller de Músics. Amb una contrastada reputació de molts anys i bons exemples de solvència docent, el Taller de Músics es reivindica i demana un mateix tracte davant les altres propostes docents existents a l’hora de rebre els ajuds públics que es donen. I com ho fa? Doncs ho fa organitzant, com va fer el passat 16 de febrer, el concert Alça la Veu. La continuitat d’un projecte amb motiu del seu 35è aniversari, que va tenir com a fil conductor l’Original Jazz Orquestra, la formació més representativa de l’escola i en el que hi participaren artistes que han treballat amb la OJO en diferents produccions al llarg d’aquests darrers set anys: Santiago Auserón, Mala Rodríguez & Refree, Big Mama Montse, Miqui Puig, Andrea Motis & Joan Chamorro, Biel Ballester o jo mateix. També s’afegiren al concert Josemi Carmona, José Antonio Martín ‘Salao’ i Ramón Ángel Rey.

El Taller de Músics i la OJO com a bandera és un exemple de la feina ben feta, un exemple de com la música i la seva ensenyança permeten assolir esperançadores fites musicals molt interessants, arriscant, per exemple, en la fussió del jazz més clàssic i la seva sonoritat amb altres estils musicals ben diferents (rock, hip hop, pop, flamenc o RnB), amb uns resultats ben contundents. La formació ha treballat amb artistes d’estils molt diversos i ha actuat com a nexe entre els diferents universos musicals d’aquells artistes – com quan una llengua cuida dels seus dialectes, en aquest cas musicals – mantenint el seu toc personal i un so que han anat esmolant en els darrers anys. De fet ha assolit una personalitat que constata que el mètode del Taller de Músics és bo, eficient i necessari. De les seves aules ja han sortit més de dues generacions musicals que ens estan omplint de matisos les nostres vides amb les seves notes i ens toquen les emocions.

Sembrar per recollir, aquesta és una de les claus. Una prova irrefutable? Doncs que al concert del Palau no hi havia ni una cadira buida.

 

 

 

Andrea Motis & Joan ChamorroBiel BallesterBig Mama MontseIVA cultural; Santiago AuserónMala Rodríguez & RefreeMiqui PuigTaller de Músics

Més opinions de Cris Juanico