Edició 3.501 (des del 27/09/2007)
Edició 3.501 (des del 27/09/2007)

Cops de maça als catalans

Núria Martí Constans Professora i escriptora 04/03/14

L’amiga Margòt m’explica una història. És a la consulta del dentista, asseguda a la sala d’espera. Se sent el brunzit de la broca de fons i la Margòt, amb un tic a l’ull dels nervis, s’escolta el vell que té al davant i que també espera, conversant amb un noi abduït pel mòbil. Només hi són ells tres. És un iaio arreglat, faria prou goig si no fos per la mala cara, un rictus d’estar fastiguejat i emprenyat. “Aneu malament, els joves”, fa l’avi. I continua: “A veure de què us serveix l’escola, si som a la cua d’Europa en això de l’ensenyament. És clar que el català només us fa nosa. N’hi ha ben bé prou amb el castellà i l’anglès!”.

La Margòt diu que queda esparverada. Pensa que l’home en qüestió no pot pas ser català de soca-rel de cap manera, per bé que parli la llengua. Pensa que sigui com sigui, sort n’hi ha, que els nens i els joves s’escolaritzin en català. De sobte apareix la infermera. “Senyor Jordi Català, endavant”, diu la dona amb veu seca. “Ja era hora!”, fa el vellàs. “Hem vingut a les onze! I quina hora és?” li pregunta al vailet. El nano mou els dits per la pantalleta i diu: “I mitja, avi”. De mala gana, s’aixequen i segueixen la carcellera que els mena a la sala de tortura.

La Margòt esbufega i s’arromanga les mànigues de pressa. El tic a l’ull se li intensifica. “Són els cops de maça”, m’assegura que diu en veu alta, tota sola a la sala. “Massa anys de cops de maça per fer-nos creure inferiors. Cops de maça que ens fan parlar en castellà als nouvinguts. Cops de maça que fan que hi hagi qui troba normal que una pel·lícula només sigui doblada al castellà. Cops de maça que han gravat al subconscient de molts dels que van viure tants anys de repressió que aquesta llengua nostra és poc més que un patois”. I a la Margòt, de mare occitana i pare català, crescuda al Conflent, diu que de cop li ve al cap la pintada que hi havia en una paret de l’escola: “Parlez français, soyez propres”. Ella sempre ha sigut bruta. I amb convicció.

catalàcatalunya nordIdiomesNormalització lingüistica

Més opinions de Núria Martí Constans