Edició 4.665 (des del 27/09/2007)
Edició 4.665 (des del 27/09/2007)

Convocar

Pau Vidal Escriptor i lingüista 23/01/15

 

Va, que aprofitant que la cosa s’allarga (si és que encara és així, és clar, perquè entre el moment d’escriure això i que surti publicat, la realitat pot haver fet les mil-i-una), aprofitant que s’allarga, dic, avui farem un exercici filològic. Veieu el mot del títol? Convocar, o convocatòria, tots dos van bé. Molt bé, doncs es tracta d’endevinar d’on ha sortit. Ep, i no és un joc que fem perquè sí, per entretenir aquesta espera que ens està fent posar una mica neguitosos, no; les paraules, com nosaltres, també perden identitat si perden els orígens, i en aquest cas potser encara més, perquè es tracta d’un terme molt simbòlic (au, ja us he donat una pista).

Aquesta primera síl·laba, con-, fa tota la cara de prefix, no? Con-viure, con-substancial… Sí, és probable. Doncs apartem-la i quedem-nos amb la resta: vocar. Hmmm, en què ens fa pensar? Home, en vocal, vocable, vocació… Tenen res a veure amb la boca, aquestes? Pel significat sí, és obvi (almenys les dues primeres), però de la B a la V hi ha molta distància, en fonètica evolutiva; vull dir que es produeix molt rarament, aquest canvi. Doncs ara provem de canviar-li el prefix: pro-vocar, in-vocar, e-vocar… No sé, no sé. Estem entre voc i boca, però és clar, això de voc no és res…

Una cosa que ajuda molt a desxifrar la veritable gènesi dels mots enmig de les modificacions que hi ha causat el temps és trobar derivats amb l’arrel alterada, o fonèticament diferenciada. En el cas d’aquesta família sembla difícil, perquè tots els que se’ns han acudit contenen intacta la seqüència voca-; però per sort n’apareix un que ens ajudarà:vociferar. I per partida doble: primer pel significat, perquè la vociferació és una acció que ens remet inequívocament al terme que volem descobrir, i segon per la forma: el canvi de pronúncia de la C a voci- ens fa pensar per força en el castellà voz, que és en efecte la solució de l’enigma: convocar és un derivat de veu. I té, ja em direu si no és casualitat, exactament el mateix nombre de germans que full i que ruta (seixanta-un), una coincidència tan sorprenent que em penso que caldria interpretar-la en clau de destí, no trobeu? (inclòs, per cert, el verb advocar, ‘parlar en favor d’algú o d’alguna cosa’, que és el que de moment no podran fer els dotze advocats bascos a qui el gran partidari del diàleg que és l’Estat acaba de posar la mordassa).

 Convocar eleccions, doncs. Donar veu a la veu col•lectiva. Mai la tria d’un verb havia estat tan encertada. I tan ben aprofitat l’esforç de treure’n l’aigua clara. (ACPG)

EleccionsgeneralitatopinióPau Vidalprocès

Més opinions de Pau Vidal


Aquest dissabte comença el festival Strenes

Es realitzarà del 4 al 19 de juliol a l'Auditori

Redacció.- El Festival Strenes de Girona obre per fi les portes aquest dissabte amb un concert únic que pràcticament ha exhaurit les entrades. Serà l’homenatge al clàssic “Unplugged de Nirvana” que enguany celebra 25 anys. Tancarà el primer cap de setmana Sopa de Cabra, que ja ha penjat el cartell de “No queden entrades” en […]