Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

Carles Rahola i la comunicació local

Lluís Costa Professor Titular / Departament de Filologia i Comunicació de la UdG 02/02/15

L’any 2009 la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona van tenir la feliç idea d’associar el nom de Carles Rahola amb el concepte de comunicació local; s’endegaven, així, un seguit d’activitats que culminaven amb la convocatòria d’uns premis sobre periodisme local. És cert, que en aquella primera edició es distingí una revista municipal, en l’apartat de “millor iniciativa de comunicació institucional”, que contravenia l’essència dels premis, atès que no propiciava la pluralitat i la lliure participació, una pràctica excloent que la revista ha mantingut fins a l’actualitat si fem cas a les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya (vegeu: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/817826-si-diu-el-sindic-te-dret-a-veu-en-els-mitjans-de-begur.html)

Insistim, però, a remarcar que, Carles Rahola representà la rigorositat periodística i científica i que la va posar al servei de la comunicació de proximitat. No en va, el mitjà de comunicació on publicà els seus treballs Carles Rahola, L’Autonomista, tenia una indiscutible vocació local. L’Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s’identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat a l’època. La llarga vida de L’Autonomista –més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector– constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques es reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d’aquella societat, sinó que formà part de l’entrellat social; el periòdic no era un instrument passiu, sinó molt al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història de L’Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona; de la mateixa manera que no es pot deslligar la història de L’Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L’exemplaritat de la vida i l’obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista; com afirmava l’escriptor i periodista saltenc Agustí Cabruja: “Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparegueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars”.

Enguany, la Setmana dels Rahola –amb els seus premis inclosos– disposa d’una nova entitat organitzadora: la Universitat de Girona, fet que reforça i garanteix el rigor de l’esdeveniment.

 

 

Carles RaholaL'Autonomistalluís CostaopinióUdG

Més opinions de Lluís Costa