Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

Art i part

Manel Mesquita Periodista i editor d’eldimoni.com 22/02/14

El titolet està manllevat d’una frase feta que jo recordo de la meva mare, quan ella volia criticar les ànsies de protagonisme desmesurat d’algú. “Aquest vol ser ‘art i part’ de tal cosa”, deia. La mare va néixer i educar-se al primer tram del segle passat i, en aquell context, tal vegada sí que l’afirmació es podria entendre des d’una lectura “antiga” i interessada: cadascú tenia el seu paper i pobre de tu de trencar les fronteres establertes. Es donava a entendre que o eres “art” o eres “part”, però de cap de les maneres totes dues activitats alhora. Prohibit. Regalimava classisme. Era abastar molt per als temps que corrien i per a la història acumulada de mil•lennis, que ens havia ensenyat a diferenciar d’una forma absolutament clara que el creador (Déu?) era el protagonista i la resta, era la resta, érem públic, observadors passius, receptors i punt. Mai sumar les dues actituds. Tot va començar a canviar a la dècada dels cinquanta amb els “happenings” o “accions artístiques”. Allà, la participació dels espectadors era l’eix de la manifestació creativa, ja fos teatral, literària, poètica, pictòrica… A Catalunya, les primeres peces de “happening” van ser escrites per Joan Brossa (1946), que les va batejar com a “accions-espectacle”. Salvador Dalí en té enregistrades de precioses i provocatives. Ara, nova clau de volta. Els temps han canviat (i el que canviaran!). Participar de/en l’art ha de ser un dret ciutadà en la consolidada societat de l’espectacle, on les fronteres han desaparegut i són indefensables, per arcaiques. Tots som art i part -ja- peti qui peti.

 

 

arthappenningparticipació

Més opinions de Manel Mesquita