Edició 4.097 (des del 27/09/2007)
Edició 4.097 (des del 27/09/2007)

No aneu mai a Madrid en TAV

Josep Campmajó Opinador i escriptor 16/07/14

Fa pocs dies vaig haver d’anar a Madrid. En tren. I no és que “hagués” d’anar a Madrid en tren sí o sí. Però em feia gràcia: calia comprovar que l’Alta Velocidad Española acomplia amb el formidable mèrit de dur-te porta a porta fins el destí. Molt excitat, abans d’entrar a la faraònica construcció que és l’estació del TAV a Girona, vaig voler comunicar a tots els meus contactes digitals l’esdeveniment, però no tenia cobertura. Calia fer una darrera piulada havent entrat al vagó (no m’agrada dir-ne “cotxe” com sentencien els bitllets); però un cop a dins, l’abisme. La foscor. El llimb. L’abisme digital, la foscor 3G, el llimb pel telèfon intel·ligent. Quan més accelerava el tren cap a Madrid més tenia la sensació de que la connexió a la xarxa digital corria darrera del convoi, esbufegant sense poder atrapar-lo. I la meva mala llet creixa exponencialment. De què serveix anar tant ràpid si no puc explicar-ho als meus milions d’amics digitals? Què en faig de les fotografies fetes amb el telèfon mòbil si no les puc penjar? Hauré perdut quatre hores de la meva vida sense pena ni glòria! Lleida, Saragossa… potser aquí, dins d’aquesta estació més austera però que té un nom prometedor: Delicias. Res! I mira que és una estació bonica. Deu o dotze fotografies. Però totes dins de la memòria de l’iPhone. Ningú a l’altre costat de la xarxa podrà mai veure com de bonica n’és l’estació! Segueixo sense cobertura. Desert. I desert al senyal de xarxa. Anuncien l’arribada a Atocha, Madrid. Ara sí que podré. Però el primer que faré serà queixar-me. Aniré al mostrador d’informació. Guaita! La Bibi Andersen i la Rosi de Palma viatjaven al mateix tren! I jo sense saber-ho! Ni poder dir-ho a ningú! Amb tants intents desesperats he quedat sense bateria! I sense fotografia amb la Bibi. Què més pot anar malament? Deixo el mòbil a l’hotel. Carregant. Faig la feina que calia fer a la capital de l’Imperio Español. Retorno a l’hotel. Bateria carregada però jo necessito dormir. Demà sabran el que és bo aquests d’ADIF.

Faig tard. Pujo l’últim al tren. Mòbil apagat. No passaré pel mateix calvari que l’anada. Quedo fregit veient una película estúpida sobre Sherlok Holmes. Girona. Mai més.

Feu-me cas. No aneu a Madrid en TAV. No ho podreu mai explicar a ningú.

internetiphoneJosep CampmajómadridTAVxarxes digitals

Més opinions de Josep Campmajó