Edició 3.674 (des del 27/09/2007)
Edició 3.674 (des del 27/09/2007)

Alcaldes

Pau Vidal Escriptor i lingüista 05/10/17

L’entronització dels 715 alcaldes a la plaça de Sant Jaume deu haver provocat un sentiment ambivalent als lingüistes que n’abominen. La imatge de suport popular i de força col·lectiva era realment impressionant, però el gripau, lingüísticament parlant, ja no és tan fàcil d’empassar. Alcalde és mot d’òrigen àrab (“Jutge, entre els alarbs”, per dir-ho amb mossèn Alcover) i a nosaltres ens va arribar a través del castellà, tot desplaçant batlle (batle a les Illes, que és on encara es conserva ben viu, igual que a Andorra). El mateix Alcover ho deixa així de clar: “Les denominacions d’alcalde de casa i cort i altres són preses dels diccionaris castellans i no tenen lloc adequat dins dels nostres. Per això no les definim”. L’onomàstica ho rebla: el cognom autòcton és Batlle.

Malauradament per als qui voldrien recuperar el terreny perdut per batlle (que per cert prové d’un terme tan poc honorífic com ‘bastaix’), l’operació encara serà una mica més difícil després de l’ajut inestimable de la Fiscalia, que ha posat l’alcaldam del país en primer pla. Ja era una guerra desigual, perquè el terme genuí parteix amb un desavantatge històric notable. La interferència és molt arrelada, tot i que en recursos lèxics estan força empatats: alcaldessa/batllessa, alcaldia/ batllia… El forà té, això sí, alcaldada (segurament gràcies a les obres d’il·lustres representants com el cèlebre Porcioles). Però és en les innovacions que la cosa es desequilibra. El derivat que he escrit més amunt, alcaldam, no és normatiu, com tampoc alcaldable, però aquest ja deu ser a la sala d’espera del TERMCAT. Per més que alguns mitjans de comunicació fan el lloable esforç de normalitzar batlles i batllesses, no veig gens clara la possibilitat de batllable (haurà de quedar en ‘aspirant o candidat a batlle’).

Als anys setantes i vuitantes les pel·lícules americanes, o més ben dit, els mals doblatges que se’n solien fer, ens van avesar a un altre càrrec que s’hi assembla molt, el d’alcaid. Com podeu endevinar, també prové de l’àrab (al-qâid), però de dignitat inferior: capità o governador d’una ciutat. Jo recordo molt bé, i segur que molts de vosaltres també, en John Wayne saludant, amb aquella veu castellana tan impostada que li plantaven, el “señor alcalde” d’una presó perduda enmig de l’estepa americana. La confusió, afortunadament, no s’ha perpetuat, però ara que això d’aquí cada dia s’assembla més al salvatge oest, ves que no ens tornem a trobar algun alcaid esperant-nos a la porta del presidi.



Més opinions de Pau Vidal