Edició 4.310 (des del 27/09/2007)
Edició 4.310 (des del 27/09/2007)

A París, cop fatal a la llibertat d’expressió

Esteve Valls Periodista i editor de la-clau.net 07/01/15

L’acte terrorista perpetrat aquest dimecres 7 de gener a París és el més important observat a França des de fa quaranta anys. Les 12 víctimes mortals i la imatge d’una ciutat tancada i barrada per buscar els autors de la matança, tot plegat farà història. França mirava cap a Toulouse des que l’extremista Mohamed Merah va matar tres militars, tres nens i un professor secundària de confessió jueva, el 2012. Resulta que l’horror ha arribat a la seva capital, amb una intensitat màxima que justifica una crida a la “unitat nacional”, per part del president Hollande.

La mort programada, sobtada i conjunta de grans figures del periodisme sarcàstic, com eren els dibuixants – i de fet pensadors – Wolinski, Cabu i Charb, forma un fet inaudit, al qual cap consciència no està preparada.

Fent memòria, el punt de partida del desafiament entre “Charlie” i els radicals sorgeix el 2011, quan el setmanari publica caricatures de Mahoma, generant amenaces des de moltes parts de la geografia musulmana. El 2012, reitera la publicació i l’estat francès li atorga protecció policial permanent, amb plena consciència de la situació de risc. Més recentment, el desembre de 2014, Charlie Hebdo va editar un número fora de sèrie titulat “Autèntica història del Jesuset”. S’hi mofa de la verge Maria i dels evangelis, amb humor de caire anarquista, fi i devastador. Perquè no ? La llibertat d’expressió, però, no resulta compatible amb la nebulosa islamista, òbviament més intolerant que els fonamentalistes jueus i cristians. Les preguntes abunden sobre la universalitat de l’humor i el catàleg autoritzat de les figures i símbols criticables. Entre la renúncia, mai acceptada per Charlie Hebdo, i les ganes de persistir, l’equilibri és cosa d’artistes. El 2006, en una entrevista que li vaig fer a Radio France, a Perpinyà, recordo un Georges Wolinski defensor radical d’una sistema d’expressió obert de bat a bat, sense límits altres que els de la indecència. Aquest alt personatge del caricaturisme francès, activista a la seva manera, ha acabat pagant amb la vida el seu compromís, el de tota una vida, precisament.

França, com a país profundament vinculat a la llibertat d’expressió, ha sofert un atac als seus principis fonamentals, però més enllà, només convé constatar que la globalització de la comunicació, i en certa manera de la cultura, propicia xocs. Violents, sense sortida, amb armes de foc contra idees. Un auguri preocupant del segle XXI.

Cabucatalunya nordCharbEsteve VallsLa ClauOpen CatopinióperpinyàWolinski

Més opinions de Esteve Valls