Edició 3.501 (des del 27/09/2007)
Edició 3.501 (des del 27/09/2007)

The Big C

Núria Martí Constans Professora i escriptora 12/08/14

Que la programació d’estiu a les televisions està sempre esquitxada de reposicions és una evidència que anem comprovant any rere any. A aquestes alçades, podem fer nosaltres mateixos les rèpliques de Joel Joan a Jordi Sánchez (i a l’inrevés) sense equivocar-nos ni en un mot: Plats bruts és un clàssic de TV3 que reneix cada temporada amb la calor (i que seria hora d’anar endreçant, per bo que sigui). Un fenomen similar al de Verano azul, que ens ha tornat a regalar La 2 i que es podia haver guardat ben empolsegadet en algun prestatge. 

Entre tant déja vu, ve de gust enganxar-se a una sèrie de nova emissió, com ara Amb C majúscula (The Big C, 2010), que La Nostra ha programat per a les nits dels dilluns. Tres episodis seguits per setmana. El capítol pilot és fresc, dinàmic, viu, i et duu al segon i al tercer, i si no hi poses fre, l’endemà buscaràs a la xarxa i visionaràs temporada rere temporada, fins a quatre, completament addicta a la genial interpretació de Laura Linney, que representa Cathy Jamison, una professora malalta de càncer que, a l’inici, renuncia al tractament i es dedica a fer tot allò que li ve de gust, com ara comprar-se un descapotable. La combinació de drama i comèdia funciona molt bé, i és just aquesta ironia la que rebla el clau, ressalta la tragèdia i estableix una complicitat amb l’espectador: qui no voldria fer el que fa la Cathy? Sense estar malalt, és clar. Però qui no voldria dir sempre el que pensa, embolicar-se amb un paio que està boníssim i fer-ho a sobre la taula de classe, o banyar-se en una piscina fantàstica d’una casa que es visita per comprar? Trencar normes socials, en fi. És per això –i pel bon repartiment de secundaris, i perquè la pandèmia del càncer ens toca a tots de prop, i perquè en el fons admirem qui s’agafa la vida amb humor– que la sèrie funciona. Bé és veritat que es podien haver estalviat els moments excessivament melodramàtics. Però què voleu, la catarsi amb llagrimeta també enganxa.

núria martíopinióprogramacioTV3

Més opinions de Núria Martí Constans