Edició 4.568 (des del 27/09/2007)
Edició 4.568 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 12 febrer 2020

L’última òpera de Mozart, “La Clemenza Di Tito”, arriba al Liceu sota la visió de David Mcvicar

Un elenc de primer nivell que s’alterna amb altres grans veus del panorama internacional com les de Dovlet Nurgeldiyev, Vanessa Goikoetxea, Carmela Remigio, Maite Beaumont o Sara Blanch

Redacció.- L’última òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, La clemenza di Tito, arriba a l’escenari del Gran Teatre del Liceu amb una producció teatral i monumental del reconegut director David McVicar creada pel Festival d’Art Lyrique d’Aix-en-Provence. El mestre Philippe Auguin dirigirà tres repartiments de luxe que juntament amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu s’alternaran en dus franges de funcions els mesos de febrer (dies 19, 20, 22, 23, 25 i 27) i abril (17, 26, 28 i 29). Algunes de les millors veus mozartianes es posaran en la pell de Tito Vespasiano (Paolo Fanale i Dovlet Nurgeldiyev), Vitellia (Myrtò Papatanasiu, Vanessa Goikoetxea i Carmela Remigio), Servilia (Anne-Catherine Gillet i Sara Blanch) i Sesto (Stéphanie d’Oustrac i Maite Beaumont) entre d’altres.

El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera seria del catàleg mozartià se situa en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle I d.C. La clemenza di Tito explica la conjura de Vitellia, filla de Vespasià, i del seu amant Sesto per assassinar i enderrocar Tito, el nou emperador –el qual, coneguda la traïció, prefereix mostrar clemència i perdonar abans que passar a la història com un monarca sanguinari.

El director musical francès Philippe Auguin porta la batuta d’aquest títol que conté alguns dels moments més refinats i dolços de Mozart. Des de l’obertura fins al final, destaquen grans moments musicals com l’ària en la qual Sesto accepta l’encàrrec d’assassinar Tito en el primer acte, “Parto, ma tu ben mio”; o el quintet amb cor que clou el primer acte, “Deh conservate, oh Dei”. En el segon acte, dos grans moments destaquen per sobre els altres, l’elegant ària en què Tito mostra la seva clemència, “Se all’impero, amici Dei”, o la confessió de la traïció de Vitellia amb “Non più di fiori”, ària plena d’ornaments vocals i colorature vertiginoses.

La clemenza di Tito és una opera seria en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Pietro Metastasio i Caterino Mazzolà. Es va estrenar per primer cop el 6 de setembre de 1791 al Teatre Nacional de Praga. Al Gran Teatre del Liceu va arribar gairebé dos segles més tard, el 14 de desembre de 1963, on es va representar per darrer cop el 19 d’octubre de 2006 i s’ha fet tan sol 25 vegades.

El LiceuGran Teatre del Liceumozart

Arts

El Museu Nacional dedica una Nit a Joan Colom

01/02/2014
Música

Tote King arriba a la Mirona

02/02/2011
Escenaris

‘Un fràgil equilibri’ dirigit per Mario Gas obre el Festival Temporada Alta

28/09/2011
Música

Comença el darrer cap de setmana de l’Strenes

28/04/2017