Edició 4.371 (des del 27/09/2007)
Edició 4.371 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 4 gener 2016

“Les Rois Fainéants”, trenca amb la rutina a base de teatre gestual i d’objectes

“Sóc humorista perquè miro el món amb sentit crític, però amb amor.” Jacques Tati (1907-1982)

La Sala Joan Brossa estrena l’any amb una jove companyia que ja ha recorregut part d’Europa amb aquest espectacle, que a partir del 14 de gener presenten a La Seca Espai Brossa. Tal i com afirma el seu director, Joan Cusó: “quan acabi la representació us voldreu endur els personatges a casa, si us plau no ho feu… l’espectacle continua”

 

Sinopsi

Vosaltres us preguntareu: qui és el senyor del quadre? Doncs va ser el fundador de la fàbrica “Les rois fainéants”.

La fàbrica, situada al centre del departament de la Dordogne, a la regió francesa de l’Aquitània, va ser exemple durant anys de perseverança i eficàcia. Després de quatre generacions, els treballadors lluiten per sobreviure resignats a la monotonia del treball, l’avorriment i la mancança de canvi en la seva vida quotidiana. L’arribada d’una carta inesperada trencarà les seves vides i compartirem amb ells els últims moments d’aquesta fàbrica tan peculiar abans del cataclisme final.
 
Conservarem el record d’aquests entranyables personatges que un dia, sense preveure-ho, ho perden tot.

 

Orígens

Aquest espectacle té com a referents i font d’inspiració els personatges i els materials dels espectacles de la Cia de teatre Les Deschiens dirigits per Jéromê Deschamps i Macha Makeieff; els referents cinematogràfics de Jacques Tati i la utilització lúdica-imaginativa dels objectes, el so i el moviment.
 
L’espai on es couen les accions representa una vella fàbrica, inclassificable, peculiar, on els treballadors sobreviuen a les estrictes exigències de la rutina contemporània.
 
El món reduït de la fàbrica esdevé una terra de ningú, on els personatges s’involucren en una batalla perduda i on els objectes apareixen de vegades com crosses, a vegades com cossos juganers, entremaliats, amb qui sovint s’hauran de combatre.
 
L’escenografia concebuda com un artefacte poètic, és un gran guinyol, una màquina viva on apareixen i desapareixen objectes i personatges.
 
L’emoció de la construcció i l’ús d’aquesta màquina-instal·lació ha constituït, sens dubte, un terreny abonat per a la creació de les relacions entre la plàstica i l’escenificació del taller. Aquest mur, marca tanmateix, la frontera entre dos móns, el real i el fantàstic. 
 

Creació col·lectiva
 
La idea de la creació col·lectiva és sobretot una conseqüència lògica de la recerca sobre l’actor-creador, perquè la substància poètica que neix de les improvisacions sobre l’escenari, de la posada en comú de les proposicions dels actors i de la gestió del director, és en si mateixa, un material ric, viu, interessant que pot esdevenir el contingut de l’espectacle.
Els actors esdevenen els autors veritables, perquè tot es construeix partint de la substància emotiva i corporal que proposin com a joc.
El gran valor és el grup: sense esperit d’equip cap creació és possible.

 

Companya Cocotte

Cia Cocotte neix l’any 2014 arrel de la presentació de la creació col·lectiva “Les rois fainéants” a la Sala Ma Plans de Terrassa. Després d’un acurat procés de treball basat en improvisacions en el món del gest i dels objectes, sis estudiants de tercer curs de l’ Institut del Teatre de Barcelona (ESAD) sota la direcció de Joan Cusó, decideixen, després de l’exitosa acollida, exhibir-ho en els circuits professionals.
 
La promoció de Teatre Físic de 2011 de l’ESAD de Barcelona obre l’especialitat de Teatre Visual, abans anomenat Teatre de Titelles i Objectes. Després de més de 10 anys sense existir, s’ha convertit en l’únic cas de tot l’estat d’un grup d’alumnes que estudia aquesta branca teatral.

 
Dates

Del 14 de gener al 7 de febrer de 2016
ESTRENA OFICIAL dimecres 14 de gener de 2016 a les 21h

 

Fitxa artística
Direcció Joan Cusó
Intèrprets Núria Adàn, Clara Algaba, Lucas Escobedo, Raquel Molano, Borja Nieto, Pino Steiner.
Escenografia i Vestuari Marta Bayer
Suport de veu Esther Bové i Lluisa Sala
Luminotècnia Sergio Santafé, Mario Andrés
Música i So Somaya Dabbech, Víctor Fernández
Fotografia ESTAE i Marçal Bayona
Disseny Gràfic Sergio Escalona
Agraïments Alba José, Núria Foraster, Albert Kuhn, Marçal Bayona, Montse Bonet, Mireia Cardús, Alfred Casas, Ismael Dueñas, Liliane Gallamini, Enric Naudi, Lluïsa Sala, Anna Tamayo, Mercé Aregall, Jordi Rodríguez, Alba Mactarlene, Helio Conejos, Carme Vidal

compayia cocotteEspai Brossala secaLes Rois Fainéantsteatreteatre gestual

El seu cant transmet la textura més fina i la melodia més calorosa d’una havanera

03/05/2018 05'26''
Lletres

Celebrem els 100 anys de Neus Català amb una edició il·lustrada d’ “Un cel de plom”

14/11/2015
Música

Anuari de la Música 2014

24/07/2014
Exposicions

Alumnes d’Elisava reinterpreten l’art contemporani català a l’exposició “(re)Visiones”

20/05/2016