Edició 4.343 (des del 27/09/2007)
Edició 4.343 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 28 setembre 2016

La sala Hiroshima presenta la seva temporada més internacional

Es presenta com a plataforma per a l’exhibició de l’escena emergent internacional

Redacció.- Aquest dissabte, 1 d’octubre, la Sala Hiroshima enceta la seva tercera temporada i consolida un dels primers objectius que es va plantejar el 2015: ampliar l’oferta cultural de la ciutat presentant artistes emergents que comencen a tenir presència a circuits internacionals.
Hiroshima es presenta aquest 2016-2017 com a plataforma per a l’exhibició de l’escena emergent internacional a Barcelona, promovent l’intercanvi artístic i la circulació de companyies i artistes al territori nacional gràcies a una xarxa de col·laboradors. Aposta enguany per la promoció de les figures emergents de l’escena contemporània internacional i es suma així a un circuit d’exhibició internacional format per diferents sales, museus i festivals, que aposten pels mateixos artistes.

La programació internacional que ofereix aquesta temporada és d’un 55% de les propostes programades i que provenen de 12 països diferents, gràcies al suport i la col·laboració de diferents organitzacions internacionals que se sumen al projecte. Per segon any consecutiu, segueix treballant amb el Bureau de Quebec, el Centro Checo de Madrid i l’Institut Français de Barcelona i se sumen uns altres com Iberescena, l’Istituto Italiano di Cultura i la Société Suisse des Auters.

Es ressalta la importància de l’intercanvi com a motor per a la internacionalització de les companyies i artistes catalans, generant trobades entre diferents artistes, com en el cas de la programació de la nova peça de Celeste González, Ballet is Past and me trans you came que comptarà amb una performance prèvia del suís Daniel Hellmann, al hall de la sala. Celeste González també reposa Wakefield Poole, i és artista resident d’aquesta temporada. A través d’aquestes residències ofertes a artistes, la sala també entaula un diàleg amb altres espais com per exemple Les Naus de València amb qui presentaran conjuntament a la Cie Divergences (França).

 

Espectacle inaugural

Com ja és costum, Hiroshima obre la temporada amb una companyia internacional. En aquest cas es tracta de Yasmine Hugonnet, una de les artistes suïsses més interessants del moment. Present en diverses plataformes europees, Le Récital des Postures és un concert on el cos esdevé un mapa que es desplega en el silenci d’un espai infinit. D’una gran elegància minimalista Yasmine ens sorprèn amb petits gestos, posicions, equilibris, que formen veritables paisatges escènics. El cos com a idea i com a objecte alhora, també estarà present des de diferents perspectives i llenguatges al llarg de tota la programació.

Nous coreògrafs europeus

Hiroshima posa el focus en els nous coreògrafs europeus i enguany ens presenta a Marco D’Agostin (Itàlia) amb la première a l’Estat de la cadena ininterrompuda de moviments d’Everything is ok, i la també première de Full Service, del performer Daniel Hellmann (Suissa).

Gameboy i Boy’s don’t cry són les dues propostes de la Cie Divergences (França), que tenen el mateix punt de partida: un estudi coreogràfic sobre la masculinitat, destinat sobretot a públic jove i adolescent. Es podran veure el mateix cap de setmana i Gameboy és el resultat d’un taller que es farà entre adolescents de Tolosa de Llenguadoc i adolescents de Barcelona.

De Portugal ens arribarà la dansa de Autointitulado, de João dos Santos, un dels corògrafs joves més coneguts de l’escena internacional del moment.

 

Hiroshima Heats

Dins de la programació Hiroshima ha creat el concepte Hiroshima Heats, per tornar a programar peces que van funcionar molt bé a nivell de públic i/o que són molt representatives de la línia de programació de la sala. Dels 5 HEATS, dos estaran acompanyats a més de la nova producció de la companyia/artista en la mateixa línia de cerca de continuïtat amb els artistes que han passat per Hiroshima, complint amb un dels objectius del projecte que és l’acompanyament d’artistes emergents tant nacionals com a internacionals.

El solo Wakefield Poole: visiones y revisiones, de Celeste González, Premi 2015 de la Crítica; la polèmica Somewhat Paler, de Bárbara Sánchez (Sevilla), que proposa una exploració dels afectes relacionats amb la pena a través del treball amb l’acció física en viu; el contorsionisme contemporani de Cherepaka, d’Andréane Leclerc (Quebec); There is no here here, de Gisle Martens Meyer (Noruega), la creació d’un vídeo musical en viu que qüestiona la nostra existència i les nostres relacions, cada vegada més digitals; i el treball coreogràfic i operístic de Il Gesto Sospeso, de Moreno Bernardi (Itàlia).

Col·laboracions

Les col·laboracions són un eix important en la línia de programació de la sala. Per segon any consecutiu, col·labora amb l’APDC dins del Projecte Circula amb les peces Atlas de La coja danza (València) i Solos Bach & Gould, d’Albert Quesada.

I amb el Festival Salmon presentant dos artistes proposats per Hiroshima, Luis Garay (Colòmbia / Argentina) que ens porta la seva performance Carta Blanca a Luis Garay, i Somewhat Paler, de Bárbara Sánchez (Sevilla).

Com a novetat el mes de març es presenta conjuntament un cicle amb Mercat dels Flors, el Cicle Transaccions repartit entre els dos equipaments i en diàleg amb l’equip directiu d’un i un altre espai. Dins d’aquest cicle es podran veure les propostes P Project i Fest, d’Ivo Dimchev (Bulgària), Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (S), de Trajal Harrell (USA) i Bailarina, de Sònia Gómez i Marc Bèland (Catalunya i Quebec).

Hiroshima i La Blanca, l’espai independent de Poblenou, uneixen forces per a la creació en residència, amb l’objectiu de provocar la creació d’un circuit alternatiu de suport a artistes emergents, no vinculats encara a les plataformes oficials de creació, producció i exhibició d’obra. La proposta seleccionada de la residència Inuit exhibirà els resultats del procés els dies 21 i 22 d’abril.

Una col·laboració molt especial d’enguany és amb el Colectivo Ça marche, els alumnes acabats de sortir de l’Institut del Teatre de les especialitats de dansa i d’escenografia, a partir d’una iniciativa de Bàrbara Raubert i amb la complicitat d’Alexis Eupierre.

I les ja esmentades col·laboracions internacionals, subratllant també que Hiroshima està participant en dos projectes europeus que seran presentats a la comissió de selecció a l’octubre. Un amb la plataforma Open Latituds i en relació a institucions com El Phenix de Valenciennes o el Festival de Terni i un altre específic per a la promoció de nous coreògrafs estonians. Així com, per segon any consecutiu, segueix treballant amb el Bureau de Quebec amb projectes com New Haven, una col·laboració entre els artistes Dany Desjardins i Andréane Leclerc, una de les principals representants del nou circ quebequès, que es troben en un escenari híbrid entre la dansa contemporània i la contorsió. I la Cia Manuel Roque que torna a la Sala Hiroshima per presentar la seva nova creació Redo, una setmana després de l’estrena a Lyon.

Nova escena d’aquí

Hiroshima fa una aposta per les formacions escèniques emergents més interessants de la ciutat i de la nova escena d’aquí. El mes d’octubre és podrà veure Llac, d’Ensemble Topogràfic que aquesta vegada parteixen d’una cerca més escènica però evidentment amb una base musical molt present. Nico Roig, ens presentarà la setmana anterior la seva peça Os meus shorts, un espectacle amb projeccions, performance i música en directe.

La programació també compta, al febrer, amb la peça de dansa de Neus Vilà Jurgens, Ji Gou: Preludi i fuga en La Menor, un viatge de transformació, una fuga, que és dualitat, la convivència dels dos pols, que és llum, soledat i èxit. I al març, amb el projecte coreogràfic d’Aina Alegre, No se trata de un desnudo mitológico, un treball físic inspirat dels cossos de gimnastes, atletes, majorettes, que explora la noció de fanatisme físic. I All in, la creació escènica d’Atresbandes, que treballa en les fronteres entre teatre i performance, entre personatge i realitat. Aquesta és una de les joves companyies catalanes que comencen a ser co-produïdes fora.

 

La musica

La música en viu tindrà una presència important amb dues línies de programació. D’una banda acollirà dos cicles externs LST, una selecció de LiveSoundtracks que explora la intersecció entre la música i el cinema a través de concerts audiovisuals, dj set cinematogràfic i xerrades amb alguns dels músics d’electrònica i experimental més avanguardistes; i Nits de Sang a càrrec de Sang Records, un cicle de sons electrònics amb una posada en escena que combina la música, les arts visuals i la performance.

De l’altre banda, cinc concerts de música en viu, on tenim Horum Memoriam, el nou disc de Miss Q basat en l’estètica i algunes sonoritats medievals. Dues cordes contemporànies: Sara Fontan en concert i un descobriment, Jorge Dóna Rocha, amb A few of my favorite songs, un compendi de covers. La banda madrilenya Nerval torna a la sala, i se’ls acollirà en residència per plantejar una escena en col·laboració amb un artista local a definir. I el concert de l’americà Chris Garneau, amb un so indi molt particular.

dansaHiroshimateatre

Tendències

Europes, primera trobada a Barcelona per a la celebració i la reflexió al voltant de la cultura europea contemporània

20/10/2010
Cinema

“Sicario” amb Emily Blunt, Benicio Del Toro i Josh Brolin

12/11/2015
Música

Nits d’Estiu al Caixa Forum

26/06/2014
Cinema

Del director Tim Burton arriba “Frankenweenie”, una commovedora història sobre un nen i el seu gos

12/10/2012 02:08