Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 6 juny 2011
La Sala Atrium acull la primera estrena al nostre país d?una obra del dramaturg africà Koffi Kwahulé

La Sala Atrium acull la primera estrena al nostre país d?una obra del dramaturg africà Koffi Kwahulé

L'autor visitarà Barcelona del 30 de juny al 5 de juliol

Entre la faula poètica, el recital musical i l?himne a la dona, ‘Jaz’ és un conte urbà de Koffi Kwahulé, dirigit per Raimon Molins i interpretat per Txell Manyoses i Mireia Trias, que ens acosta a l?univers d?un dels dramaturgs africans més reconeguts al món, que no ha estat estrenat mai al nostre país. Amb aquesta producció d?Atrium i Larna Teatre, en cartell del 29 de juny al 24 de juliol, la Sala Atrium s?incorpora als espais del GREC?11 Festival de Barcelona.

‘Jaz’ és un text modern, contemporani i universal signat el 1998 per l?autor i director Koffi Kwahulé, originari de Costa de Marfil però format a París, que ha dut el jazz a la pròpia estructura de les seves obres i l?ha convertit en l?espina dorsal de la seva poètica. El teatre de Koffi Kwahulé, representat a Àfrica, Europa, Estats Units i Canadà, ha estat traduït a l?anglès, l?alemany, el búlgar, el neerlandès, l?italià, el flamenc, el txec, el grec i l?eslovac. La seva relació amb el jazz supera àmpliament la simple temàtica; el jazz és a l?interior de la seva escriptura i estructura la poètica del seu teatre, com la musicalitat de la llengua.

L’obra retrata el quart món vist i viscut des de la pell de Jaz, una espècie d?àngel a l?infern, una dona que ha estat brutalment desposseïda de la seva creença en la innocència i la bellesa del món. En una llengua carnal i tallada a ganivet, Koffi Kwahulé proposa en aquest monòleg una exploració sensitiva del nostre món urbà i de la seva animalitat.

Amb Jaz, l’aposta és clara: escriure un text que, sense necessitar música en el sentit propi, fos en ell mateix jazz. Abans, buscava una història, un tema, i escrivia. Avui, per a Big Shoot, P?tite Soullillure o Jaz, parteixo d’un embrió d’història. No sé, ni tan sols després d’haver-los escrit, quins en són els temes. Ja no puc dir: això parla de tal o tal cosa. Simplement, sentia que havia de prendre alguna cosa d? un extrem i dirigir-me fins on això em pogués portar.

Koffi Kwahulé
> Informació complementària

barcelonajulioljunyobra