Edició 4.669 (des del 27/09/2007)
Edició 4.669 (des del 27/09/2007)
Titulars | Dijous, 27 octubre 2016

La nova tipografia Fontserè s’ha presentat al Museu del Disseny

Redacció.- Aquest dimarts, 25 d’octubre, en el marc de les iniciaves de l’Any Fontserè, que se celebra enguany per commemorar el centenari del fotògraf, pintor, cartellista, escenògraf, dibuixant de còmic i escriptor Carles Fontserè, s’ha presentat la Tipografia Fontserè. Aquesta tipografia ha estat creada per Jep Vilaplana, de l’estudi Iglésies Associats, que dirigeix Toni Iglésies, a partir de les tipografies utilitzades en els cartells de Fontserè.

A l’acte hi han intervingut, a més de l’autor de la tipografia, Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona; Daniel Giralt-Miracle, historiador, crític d’art i disseny, Jesús del Hoyo, degà del Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya i Ricard Planas, comissari del Centenari Carles Fontsere.

Daniel Giralt-Miracle ha parlat de la trajectòria de Fontserè i de la seva relació amb el món de la tipografia. Pilar Vélez, que ha conduït l’acte, ha donat pas a la intervenció de Jep Vilaplana, autor de la tipografia que ha explicat detalladament diferents aspectes de la creació de la tipografia Fontseré. Jesús del Hoyo ha explicat diferents vivències protagonitzades amb Carles Fontseré i el comissari de l’Any Fontserè, Ricard Planas ha detallat els diferents actes que es portaran a terme fins a la conclusió de l’Any Fontseré, a la vegada que ha explicat el perquè de la creació de la tipografia.

El procés creatiu de la lletra de la tipografia pren com a base la faceta de dissenyador i cartellista de Carles Fontserè. Es tracta sobretot de la seva etapa de dibuixant del Sindicat de Dibuixants durant la Guerra Civil espanyola. És un Fontserè jove que, amb 20 anys, pinta el seu primer cartell i organitza el taller col·lectiu de propaganda.

L’anàlisi de l’ús de les tipografies en els diferents cartells, fent un recull de l’obra més representativa de Fontserè, s’observa en el símbol d’admiració, tractat amb personalitat per l’artista. És present a molts d’ells, com per exemple a: Llibertat!, Aplastar al fascismo!, AVANT” i Treballa per als que lluiten!, entre d’altres. El símbol d’admiració és un dels elements que marca l’estil de la tipografia i la clau per originar l’estil gràfic dels signes de puntuació.

L’ús unànime de pal sec als cartells genera que la font sigui sans serif. Al mateix temps, aquest estil tipogràfic ajuda a reforçar l’aspecte contundent que es transmet al nou tipus de lletra.

Un dels cartells més icònics de Fontserè és Llibertat!. La paraula en cursiva genera les diagonals, el gruix del traç, els espais entre lletres i la forma visual per generar la resta de l’alfabet .

L’artista dóna personalitat a la lletra “S” en molts dels cartells com “Ambulàncies per al front”, “Regularitzem l’intercanvi de productes” i “¡Unión!, ¡Disciplina! por el socialismo!” i aquesta personalitat de la “S” també és una de les característiques de la font tipogràfica.

Com explica l’autor de la tipografia, Jep Vilaplana, en els cartells apareixen missatges concrets i sintètics, amb to imperatiu, desprenen la força que necessitem per poder transmetre-ho a la tipografia.

Podeu descarregar-vos la tipografia al seguent enllàç: www.carlesfontsere.cat/tipografia.zip

Carles Fontserèculturageneralitattipografia

Tendències

700 persones a la trobada de les «Petites Elna»

13/10/2015
Lletres

La novel·la recupera la història dels mariners italians que es refugiaren a Caldes de Malavella al 1944

24/04/2019 4:43''
Música

Concert 1000 a La Mirona

11/09/2012
Lletres

Isabel-Clara Simó guanya el premi Jaume Fuster

10/05/2013

El Museu d’Història de Barcelona ofereix l’espectacle literari musicat Paraules i sons de Barcelona

Als jardins del MUHBA Vil·la Joana

Redacció.- El Museu d’Història de Barcelona – MUHBA ens convida, el 16 de juliol, a un espectacle literari molt especial a l’exterior del MUHBA Vil·la Joana, casa Verdaguer de la literatura de Barcelona. Paraules i sons de Barcelona. Itinerari literari per la ciutat del XIX i XX és un recorregut amb contrapunt musical pels relats […]