Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Titulars | diumenge, 20 febrer 2011
La nova edició d?OVNI reflexiona sobre la des_realitat

La nova edició d?OVNI reflexiona sobre la des_realitat

La mostra del CCCB revisa els diferents fenòmens de crítica de la realitat

Del 22 al 27 de febrer el CCCB acollirà la 13a edició de la mostra audiovisual OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat). El certamen, impulsat per un col·lectiu de d?autors i programadors de vídeo independent, projectarà una selecció de 45 peces de les 190 que incorpora enguany al seu arxiu. Totes tenen un comú denominador: el qüestionament radical del concepte de realitat i l?experiència mateixa del real des del llenguatge audiovisual.

OVNI convida al públic a reflexionar sobre la des_realitat i l?allunyament de la nostra veritable naturalesa amb propostes molt heterogènies arribades de tot el món: les impostures de la propaganda bèl·lica, la ?videocràcia? exercida des del poder per Berlusconi, les ferotges pràctiques del màrqueting i la publicitat, l’aspecte humà dels talibans, el món virtual de Second Life, la gestació dels videojocs a la Xina, el malson neocapitalista de Dubai, les suggerents visions del documentalista francès Arnaud Desjardins sobre l?espiritualisme de l?Islam o del Tantrisme Tibetà i les solucions que ofereixen cultures antigues a desafiaments ecològics actuals, entre d?altres.

Per aquesta edició OVNI ha produït el vídeo ?des_Realitat?, que ha comptat amb les contribucions de Hakim Bey, John Zerzan, Santiago López Petit i Pablo Beneito.

OVNI 2011 avança la seva programació amb la preview de Draquila, l?Italia che tema, de Sabina Guzzanti, el 8 de febrer. La directora de Viva Zapatero! parteix del terratrèmol que va destruir la històrica ciutat de L?Aquila el 2009 per analitzar la corrupció mediàtica i política italiana.

El certamen, de periodicitat bianual, és l?aparador de l?Arxiu de l?Observatori, un recull únic i d?accés lliure amb una selecció de més de 2.000 peces de vídeo art, documental independent i arqueologia dels mass mèdia destinat a promoure la crítica de la cultura i la societat contemporànies. Aquest projecte, iniciat el 1993, és per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius. El fons es pot consultar als terminals instal·lats al CCCB durant la celebració d?OVNI i també a www.desorg.org. A partir d?aquesta edició el visionat on-line en alta qualitat augmenta a 800 peces, convertint-se en un dels principals arxius audiovisuals a Internet.

El caràcter temàtic de la convocatòria ha fet de les successives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de la nostra època. Així hem pogut observar com l’espectre de preocupacions s’anava concentrant progressivament, partint d’un ventall molt ampli als primers OVNI 1993-96 (explorar i ampliar els límits del llenguatge vídeo, recuperant la llibertat formal y temàtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop més específics: identitat versus media (1997-1998), comunitat (2000), globalització (2002), Post 11 Setembre (2003), Resistències (2005), El Somni Colonial Zones Autònomes (2006, Èxodus, Els Marges de l’Imperi (2008), Rizomes, Espais Alliberats (2009).

 
des_realitat

Alguns dels qüestionaments més radicals provenen de la cultura de la imatge. D?una banda: ?Allà on el món real es transforma en simples imatges, les simples imatges es converteixen en éssers reals? (Guy Debord, La société du spectacle). O bé dels dispositius de simulació: quan l l?original ja no és res més que una còpia entre d?altres, i no sempre la més versemblant. O la condensació extrema dels anteriors a partir de la tecnologia digital: videojocs, simulació, imatge virtual, realitat expandida, aplicada a camps tan diversos com l?oci, l?entrenament militar, la comunicació, els processos industrials, les relacions personals, l?administració del plaer? esdevenint l?hàbitat psíquic i emotiu de bona part de la població.

Hi ha també un qüestionament de la realitat de caràcter directament polític: constatació de l?expansió d?una realitat dominant que amenaça el teixit d?altres realitats, que amenaça d?esborrar sabers, paisatges, persones, maneres de viure, afectes? Com si mil biblioteques d?Alexandria, encara inscrites en la vida quotidiana de les persones, en els seus afers, en els seus indrets, tornessin a cremar de nou. Com si en un termini de temps, potser molt breu, només ens quedés, amb sort, llegir les seves tristes cendres catalogades per experts. Aquesta expansió d?una realitat dominant no ha conegut una intensitat i una extensió similar a la del capitalisme global, ni en conseqüència una resistència ni un rebuig similar. ?Només el rebuig total de la realitat ens la mostra en la seva realitat, ens la mostra en la seva veritat? (Santiago López Petit, La movilización global).

Rebuig del món com a realitat que sorprenentment coincideix amb altres visions que provenen de la poètica i la metafísica: l?advaita vedanta (el no-dualisme hindú) o la mística sufí en l?islam, entre d?altres: ?L?u és la realitat; la multiplicitat no és res més que noms i formes.? (Ramana Maharshi, Sé el que ets). En identificar-nos amb aquests noms i formes, ens allunyem de la nostra veritable naturalesa. Des d?aquesta perspectiva, l?anomenada realitat no se sosté si no és per una mena d?autosuggestió, que emana de l?espès entramat de desitjos i temors, falses identificacions, accions i reaccions, en una experiència no llunyana del somni.

> Informació complementària

edicio