Edició 3.289 (des del 27/09/2007)
Edició 3.289 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 5 maig 2010
La nit dels Dansa + aprop

La nit dels Dansa + aprop

Els premis pretenen estimular la creativitat de coreògrafs emergents

El proper 9 de maig a les 21 hores tindrà lloc la presentació de les dues coreografies guanyadores del premis Dansa + a prop al Mercat de les Flors de Barcelona.

Els premis Dansa + a prop ? Mostra de Peces Curtes pretenen estimular la creativitat de coreògrafs emergents que treballen en l?àmbit de la dansa contemporània a la ciutat, oferint-los una plataforma des de la qual presentar les seves propostes. En aquesta nit es presentaran els dos projectes premiats en la darrera edició i que són els de les companyies Angela Lamprianidou-Lavs i Apatches de Noemí Laviana i Raquel Labrador.

Mostra de Peces Curtes ? Dansa + a prop és una convocatòria oberta a les companyies organitzada des de la xarxa de Centres Cívics i Culturals de la ciutat especialitzats en dansa i coordinada des de la Direcció de Cooperació Cultural de l?Institut de Cultura de Barcelona i amb la participació del Mercat de les Flors, que presenta el resultat final de les propostes.

Companyia APATCHES (Noemí Laviana i Raquel Labrador) presenta (Des-) Conexión

Ens comuniquem corporalment i a través d?altres dispositius. Aquests dispositius es connecten entre si a través de canals per on flueix la informació de diferents maneres.

Aquests canals poden ser controlables, pseudocontrolables o descontrolables i a vegades la informació que arriba no és aquella que esperàvem o desitjàvem. Interferències, errors, són algunes de les paraules que utilitzem per descriure aquests moments. Generalment preferim que la informació es transmeti tal i com ho havíem planeja. Quan això no succeeix així el sistema es bloqueja i queda un marge, un espai, un clot…

La companyia Angela Lamprianidou presenta ?SITz?

?SITz ? declina la paradoxa d?un món dinàmic que existeix fora de tota possibilitat d?ocupar els barris alts de la postura recta, i que tot i així busca la seva dansa, el paradigma de la seva inestabilitat. Si és la dansa (vel?leïtosa i per tant inesgotable) de l?homo sedens, que típicament va basar la seva visió de la història en un contrast fonamental entre actors rectes i espectadors asseguts, entre fer i mirar, entre protagonitzar i ?testificar?.

dansapremis