Edició 3.289 (des del 27/09/2007)
Edició 3.289 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 19 agost 2013
0789 sies tv

La Fundació Joan Miró acull una exposició on presenta una selecció de gravats i litografies del fons propi

L’exposició Joan Miró. Obra gràfica, es pot visitar fins el 24 de setembre de 2013

Joan Miró. Obra gràfica aplega les diverses tècniques gràfiques per les quals Miró es va interessar entre les dècades dels trenta i els seixanta. S’hi exhibeixen sobretot litografies i gravats, amb variants com ara el burí, la punta seca, l’aiguafort o l’aiguatinta. L’exposició suggereix com la renovació del llenguatge de l’artista va acompanyada de l’evolució tècnica en l’obra gràfica exhibida. S’hi presenten un centenar d’obres, moltes d’elles pertanyents a sèries.

L’exposició, formada íntegrament per peces procedents del fons dela Fundació, posa en relleu l’esperit d’experimentació de Miró. Les obres exhibides mostren com el treball de Miró amb el gravat influeix en la seva creació pictòrica, un efecte que també es dóna en sentit contrari.

L’obra seleccionada es presenta en tres parts successives cronològicament. La secció inicial mostra els primers gravats de Miró creats durant els anys trenta, coincidint amb la Guerra CivilEspanyola i el seu autoexili a París. En aquesta primera etapa de contacte amb el gravat, Miró aprèn la tècnica al taller del gravador Louis Marcoussis i comença a explorar l’ús del color mitjançant la combinació de dues planxes. Aquest tipus d’experimentació amb el color és present a l’exposició amb algunes composicions de la Sèrie negra i vermella.

La segona part de la mostra reuneix litografies i gravats de la segona meitat dels anys quaranta. El 1947 Miró resideix a Nova York durant gairebé un any per treballar en l’encàrrec d’una gran pintura mural a Cincinnati. A partir del seu aprenentatge al taller de Hayter, l’artista perfecciona la tècnica i introdueix el color en l’obra gràfica de forma més extensa i evolucionada. L’obra presentada en aquesta secció mostra també la consolidació del llenguatge de signes i símbols que l’artista havia creat en l’etapa anterior.

Acabada la Segona GuerraMundial, Miró reprèn el contacte amb Europa i, amb el suport del seu nou marxant Aimé Maeght, intensifica la producció d’obra gràfica i litogràfica. Aquesta situació facilita el retrobament amb els seus amics poetes, els quals molt sovint li demanen que participi en la il·lustració de llibres de bibliòfil. Aquests intercanvis artístics influeixen en el llenguatge de la seva producció d’obra gràfica.

 

Les obres de la última secció mostren un gran domini de la tècnica. Miró descompon el color en planxes diferents per obtenir nous resultats, imprimeix colors de manera superposada o incorpora taques i esquitxos, amb múltiples variacions. La influència de la pintura nord-americana es reflecteix en molts d’aquests experiments. Paral·lelament, l’interès per la cal·ligrafia japonesa també es fa evident, tal com es pot veure en el traç d’algunes de les composicions exhibides.

 

La selecció d’obra gràfica es completa amb la projecció a les sales d’una pel·lícula documental de Clovis Prévost, Miró, lithographie d’une affiche, que filma Miró treballant en diverses litografies al taller i a la impremta Arte de París. Les imatges, enregistrades a principi dels setanta, mostren amb detall el procés d’elaboració d’una litografia.

> Informació complementària