Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Edició 3.362 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 28 abril 2010
La força del record al Museu d?Art Modern

La força del record al Museu d?Art Modern

El Museu d?Art Modern de Tarragona acull l?exposició de fotografies de Nicole Florensa

La primera càmera que Nicole Florensa té en propietat és un regal de Jacques Guérin, bon amic de Fenosa i col·leccionista principal de la seva obra. Guérin li ofereix una Leica que li servirà per exercitar-se en la documentació de la vida quotidiana de Fenosa i a la vegada per retratar el procés de treball o les sessions de posat dels retratats que passen per l?estudi de l?escultor. L?exposició es podrà veure fins al 30 de maig.

Nicole Florensa estableix una metodologia d?ordre de la producció de Fenosa amb una precisió palesa, que fa que la càmera li resulti útil per reproduir en imatges l?entorn de la vida de l?escultor. Es tracta, inicialment, de fotografies que serveixen per a un ús privat i documental. Quan es necessita reproduir obres per a publicacions, són fotògrafs, com Savitry o Izis, els que passen per l?estudi i estableixen amistat amb l?artista.

Això no obstant, a partir de l?exercici fotogràfic, la personalitat artística de Nicole Florensa creix paral?lelament a la seva producció com a gravadora de maneres negres. S?estableix una sintonia entre totes dues tècniques, que fa que moltes vegades utilitzi fotografies per a la composició i execució de gravats que neixen d?una imatge fotogràfica. Això passa clarament en gravats com Anciennement impasse des omnibus (1971), Leningrad, L?Arsenal (1971), Odessa dans les acacias (1971) o Pont Neuf (1971).

D?aquesta obra hi ha una quantitat ben documentada de fotografies que estudien els reflexos i la perspectiva millor per traslladar-la a l?obra gravada definitiva.
Del seu viatge al Japó del 1965, Nicole Florensa torna amb una Nikon, que serà la càmera utilitzada a partir d?aquest moment. D?una manera acuradíssima, Nicole Florensa guardava i ordenava els negatius fotogràfics, amb una descripció del contingut i de la seva data, que coincidia amb un ordre paral·lel dels positius. D?ençà del 2007, tot aquest fons ha estat contrastat, digitalitzat i classificat amb una voluntat inicial de fornir el fons del Centre de Documentació de la Fundació Apel·les Fenosa, del Vendrell. Va ser, però, en aquesta revisió lenta i detinguda on l?autora narrava els detalls viscuts de cada imatge, quan va prendre forma la dimensió artística de les fotografies més significatives d?aquest recull. De cop, en un moment donat, a mesura que la familiaritat de l?autora amb la càmera esdevenia més precisa, sortia a la llum la capacitat de transcripció d?una sensibilitat forta a través de la fotografia. Vol dir això que, amb el pas del temps, Nicole Florensa treu una capacitat estètica amagada, cultivada per la proximitat amb l?escultor, però pròpia i singular. A poc a poc, entre les imatges que documenten la visita d?una personalitat al taller, apareix la fotografia que representa la personalitat de l?autor i el resultat esdevé una obra d?artista. Sense pretensió, apareix un nou vessant plàstic de Nicole Florensa que camina en paral·lel a la seva activitat com a gravadora, aquarel·lista i dibuixant.

Un dels atractius de l?exposició és el retrat sociològic que Nicole Florensa fa de les comarques tarragonines als anys cinquanta, quan s?instal?len al portal del Pardo, al Vendrell. Nicole Florensa fotografia les festes majors i la vida quotidiana als seus carrers i les platges. Sorprèn, per exemple, la fotografia de Tristan Tzara a la platja de Sant Salvador. Tzara va ser el fundador del dadaisme i va visitar el Vendrell al llarg de dos estius. També resulta emblemàtica la fotografia de Kioko, la dona de l?ajudant de Fenosa, japonesa, que va visitar el Vendrell. Apareix amb banyador a la platja de Coma-ruga envoltada per pescadors sorpresos de veure una oriental a les seves platges.

museu