Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 22 març 2010
La dona justa

La dona justa

Fernando Bernués dirigeix l?espectacle que protagonitzen Rosa Novell, Àlex Casanovas, Cristina Plazas i Víctor Pi

Tanttaka Teatroa i el CAER-Centre d?Arts Escèniques Reus estrenen la seva nova producció, La dona justa. L?obra es podrà veure fins el 27 al Teatre Bartrina de Reus. El muntatge farà temporada al Teatre Borràs de Barcelona a partir del proper 21 d?abril.

Tres mirades d?una mateixa història d?amor conflueixen en aquesta novel·la original del gran novel·lista hongarès, que firma en la seva adaptació al teatre l?escriptor Eduardo Mendoza.

LA DONA JUSTA és l?adaptació teatral de la novel?la homònima del gran autor hongarès Sandor Marai que firma l?escriptor Eduardo Mendoza. Aquest muntatge, que suposa una nova trobada en la producció entre el CAER-Centre d?Arts Escèniques de Reus i la companyia euskera Tanttaka Teatroa, compta amb direcció de Fernando Bernués, amb els actors Rosa Novell, Àlex Casanovas, Cristina Plazas i Víctor Pi, i amb el violinista Oriol Algueró. L?espectacle arribarà a la cartellera de Barcelona, Teatre Borràs, el proper 21 d?abril.

Tres veus, tres punts de vista, tres sensibilitats diferents per desentranyar una història de passió, mentides, traïció i crueltat concebuda per Sándor Márai en els anys quaranta, els anys de L’última trobada i Divorci a Buda, l’època més fèrtil i lúcida en la seva trajectòria. Composta de tres relats, corresponents als tres personatges que conformen la novel·la. Una tarda, en una elegant cafeteria de Budapest, una dona relata a la seva amiga com un dia, arran d’un banal incident, va descobrir que el seu marit estava lliurat en cos i ànima a un amor secret que el consumia, i el seu intent en va per reconquerir-lo. A la mateixa ciutat, una nit, l’home que va ser el seu marit confessa a un amic com va deixar a la seva esposa per la dona que desitjava des d’anys enrere, per a després de casar-se amb ella perdre-la per sempre. A punta de dia, en una petita pensió romana, una dona explica al seu amant com ella, d’origen humil, s’havia casat amb un home ric, però el matrimoni havia sucumbit al ressentiment i a la revenja.

Com titelles sense dret a exercir la seva voluntat, Marika, Péter i Judit narren la seva fallida relació amb el cru realisme de qui considera la felicitat un estat elusiu i inabastable. La proposta teatral que es proposa consisteix en donar als tres relats una estructura dramàtica que conservi l?essència de la novel?la.
L?obra és també una crònica de la decadència i extinció d?una societat  rígidament jerarquitzada i el profund canvi que va patir Europa a mitjans del Segle XX com a conseqüència de la guerra, la destrucció i la barbàrie. Una radiografia narrada per un dels millors cronistes de l?època. Tampoc no podem oblidar que Márai va iniciar la seva carrera literària com a poeta i aquest alè es manté a LA DONA JUSTA. En aquesta novel·la hi ha les seves pàgines més íntimes i esquinçades, les més sàvies. La seva descripció de l’amor, l’amistat, el sexe, la gelosia, la solitud, el desig i la mort apunten directament al centre de l’ànima humana.