Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Edició 3.353 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 26 setembre 2012
Javier Cercas fa de Girona l?escenari protagonista de la seva nova novel·la

Javier Cercas fa de Girona l?’escenari protagonista de la seva nova novel·la

?Las leyes de la frontera? de Cercas relata la vida de la ciutat als anys 70

La ciutat de Girona als anys 70 és l?escenari protagonista de Las leyes de la frontera, la sisena novel·la de l?escriptor gironí Javier Cercas. L?autor ha presentat el llibre aquest matí, acompanyat de l?alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la consellera delegada de Random House Mondadori, Núria Cabutí, i el director editorial de Mondadori, Claudio López. L?argument del llibre transcorre en diferents espais de la Girona de l?estiu de 1978, quan Espanya no ha sortit encara del franquisme i no acaba d?entrar a la democràcia, i un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat al Zarco i a la Tere, dos delinqüents de la seva edat, en una trobada que canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys després, un escriptor rep l?encàrrec d?escriure un llibre sobre ?el Zarco?, convertit llavors en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició.
?És un llibre radicalment gironí?, ha citat l?alcalde de Girona, rememorant la frase que l?escriptor li va escriure com a dedicatòria. Carles Puigdemont ha afegit, però, que el llibre, que ha titllat ?d?artefacte literari de primera divisió?, també és ?radicalment internacional?. ?El llibre parla d?una Girona que pot sorprendre. Parla d?una Girona en la qual hi he vist una reivindicació orgullosa del que els protagonistes representen sobre el que és la realitat d?avui amb tots els seus contrastos. És una Girona que no s?entén ni s?explica sense l?aportació de tota aquesta barreja de famílies vingudes de fora?, ha comentat l?alcalde. Per últim, Carles Puigdemont ha manifestat la seva ?satisfacció? per poder constatar que Girona ?torna a ser, una vegada més, un plató literari d?interès?.
Javier Cercas ha explicat l?origen de la novel·la en els seus records d?infància a Girona, ciutat que ha definit com el seu ?paisatge natural?.  ?L?origen més remot del llibre el situo a mitjans del anys 70, quan jo tenia 10 o 12 anys, i vivia just on viu el protagonista d?aquesta novel·la, és a dir, al parc de la Devesa, que en aquell moment constituïa la frontera de la ciutat, perquè estava al costat del riu Ter, i que era un barri d?immigrants de classe mitjana. Un dia l?encarregat de material de l?equip d?handbol ens va portar a l?altre costat del riu. I el que vaig veure allà em va quedar gravat per sempre: literalment, era un altre món. Hi havia un munt de barracons, alguns d?obra, altres de fusta, on hi havia centenars de persones, enmig d?una misèria indescriptible. A mi aquella imatge de misèria absoluta, tan llunyana, i a la vegada tan pròxima, perquè estava a pràcticament només 150 metres de casa meva, em va impressionar molt?, ha explicat l?autor, que ha parlat d?aquesta ?frontera física?, d?on acabava la ciutat, però que alhora també és una ?frontera simbòlica i moral, que divideix moltes coses?.
L?escriptor gironí també ha citat tres moments més com a origen de la novel·la: el moment en què estava documentant-se per al llibre Anatomia d?un instant i va trobar multitud d?articles sobre els ?quinquis? de l?època, ?que estaven a la part de baix de la Transició? i el més representatiu dels quals era Juan José Moreno Cuenca ?El Vaquilla?; la lectura del manuscrit 25 anys i un dia, de l?advocat gironí Carles Monguilod, i concretament de l?episodi en què va defensar ?El Vaquilla? a Girona, pel que significa que ?un personatge que havia sigut un mite i una llegenda als anys 70 s?hagués convertit en un personatge marginal, fora d?època, perquè tots els altres ?quinquis? dels 70 i 80 havien mort i ell seguia viu, convertit en un personatge decadent i tardorenc?; i l?exposició ?Quinquis dels 80?, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en la qual ?per primer cop a la meva vida em vaig veure convertit en matèria d?exposició i em vaig preguntar perquè ells, aquells adolescents de la meva època, estaven morts i jo no. I aquesta és la pregunta que el llibre intenta respondre de la manera més complexa possible?.

gironaprotagonista