Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Titulars | dijous, 4 novembre 2010
Jan Fabre torna al Temporada Alta amb Another sleepy dusty delta day, una reflexió sobre el dret a decidir la pròpia mort

Jan Fabre torna al Temporada Alta amb Another sleepy dusty delta day, una reflexió sobre el dret a decidir la pròpia mort

L?obra, que té com a única protagonista la ballarina i actriu Artemis Stavridi, va triomfar en el Festival d?Avinyó de 2008

El coreògraf Jan Fabre, que ja ha participat en diferents edicions del festival Temporada Alta amb espectacles tan impactants com Quando L’uomo principale è una donna (2004) i amb la instal·lació de vídeo L’ange de la mort (2006), torna enguany al Festival amb Another Sleepy Dusty Delta Day, un magnífic espectacle que va triomfar al Festival d’Avinyó de 2008. Amb aquesta proposta, el creador belga reflexiona sobre la pèrdua (l?espectacle va ser concebut a partir de la mort dels seus pares) i sobre el dret a decidir sobre la pròpia mort. ?No és una apologia del suïcidi -comenta Marina Kaptijn, responsable de producció i entrenadora de la ballarina protagonista-, sinó només l?elecció d?una persona a viure o morir?.

Inspirant-se en la cançó country Oda a Billy Joe, de Bobby Gentry, el creador belga ens parla ara del suïcidi a través de la ballarina i actriu Artemis Stavridi, que es converteix en la intèrpret única de tots els personatges de l’espectacle. Un cop més, com ja va fer a L?ange de la mort, Fabre troba en la força interpretativa de la ballarina, actriu i aquí també cantant Artemis Stavridi un alter ego ideal per deixar anar un devessall de sentiments entre munts de carbó que embruten l?ambient, canaris engabiats i trenets rodant per circuits infinits. Stavridi  explica queva començar a treballar en aquesta obra i amb Jan Fabre l?hivern passat, i que la improvisació és un dels eixos claus del procés de creació. ?Fabre no vol dansa des del punt de vista tècnic de l?execució, sinó que vol dansa des del punt de vista dels sentiments que són dins el cos?. I aquests sentiments són molt extrems: asfíxia, amor, alegria, pèrdua… ?Han de ser els sentiments els que moguin el cos?, afirma.

A Another Sleepy Dusty Delta Day, Fabre porta a terme una reflexió sobre la mort i sobre la dispersió del cos en la matèria, uns temes, d’altra banda, igualment presents en el seu vessant com a artista plàstic. I tot i que assegura que Another Sleepy Dusty Delta Day no és una obra autobiogràfica, sí que confessa que el punt de partida va ser el patiment i mort de la seva mare. “És una carta d’amor i de comiat a la mare”.

El 2008 Jan Fabre va crear Another Sleepy Dusty Delta Day, un solo de teatre i dansa, per a l?artista croata Ivana Jozic. El 2010, Artemis Stavridi i Fabre han creat una nova versió per a una extensa gira internacional que ha començat aquest mateix any. El títol de l?obra s?ha extret del llegendari èxit del 1967 Ode to Billy Joe de Bobbie Gentry. Hi ha moltes especulacions sobre el significat de la història oberta que constitueix aquesta cançó de country misteriosa, fins i tot als nostres dies. Ode to Billy Joe narra la història d?un suïcidi. Una noia adolescent està sopant amb la seva família. La seva mare anuncia que Billy Joe ha saltat d?un pont i s?ha matat. Mentre els membres de la família recorden anècdotes sobre Billy Joe, discuteixen les preocupacions del dia a dia i es passen entre ells el menjar, la mare s?adona que la seva filla ha perdut la gana. Poc a poc, i amb aquest rerefons, emergeix la curiositat sobre la part de la història mai contada. Què van llançar pel pont, tots dos junts, en Billy Joe i la noia adolescent? Es veien en secret?

Així, el tòpic de l?amor prohibit i el suïcidi constitueix el punt de partida per a la creació de Another Sleepy Dusty Delta Day de Jan Fabre. Una història sobre estimar i deixar anar, sobre el salt a allò desconegut i infinit. Jan Fabre va optar per redactar Another Sleepy Dusty Delta Day en forma de carta, la carta d?un home a la seva amant. El resultat és un text veritablement personal, un text que destaca el dret de disposar com es vulgui de la pròpia vida, específicament del final de la pròpia vida. Un text que testifica sobre l?empatia i el respecte a la vida, a l?amor i a la mort.

> Informació complementària

festivalprotagonista